Tot i així, d’acord amb l’Anuari Econòmic Comarcal 2023 de BBVA, que estima i analitza la distribució territorial del creixement català, l’augment va ser insuficient per compensar la forta davallada del PIB del 2020 (del -11,9%), deixant el de 2022 encara un -1,3% per sota del de 2019 (i un -1,0% en VAB). Tanmateix, el creixement de l’ocupació assolí el 3,8%, fet que sumat a la forta empenta del 2021, va més que tancar el xoc de la COVID-19. L’Anuari, presentat  pel catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director de l’estudi, Josep Oliver, i el director de zona de BBVA a la Catalunya Central, Robert Figuera, conclou que, en el decurs del 2022, l’increment del VAB reflecteix una forta millora dels serveis (7,9%) i la construcció (4,5%), tot i que la indústria va patir els efectes de les alces de preus del seus inputs i va presentar una davallada del -2,0%, al temps que el primari es veia molt negativament afectat per les adverses condicions climàtiques i el creixement dels costos intermedis (-13,9%).

Des de la dinàmica sectorial, el 2022 va continuar amb la recuperació del 2021, amb un avenç del VAB del 5,6%, que reflecteix en particular la forta alça dels serveis (7,9%) i l’increment de la construcció (4,5%), però amb davallades en la indústria (-2,0%) i en el primari (-13,9%). En el terciari, el seu elevat creixement reflectí l’avenç dels serveis privats (d’un 9,7%), empesos tant pels personals (10,2%), com per la resta dels privats (8,9%), mentre que els col·lectius (serveis públics o privats prestats per les AAPP, educació i sanitat i serveis socials) frenaren aquesta intensa expansió, amb un modest creixement de l’1,7%. Del seu costat, la davallada de la indústria (–2,0%) fou el resultat de caigudes moderades a les manufactures (-1,5%) i més severes a les produccions d’energia, aigua, gas i reciclatge, que varen contraure’s fortament (d’un -4,5%). D’aquesta manera, el VAB generat pel conjunt de l’economia catalana el 2022 ja només es situava un -1% per sota el del 2019 (i un -1,3% en PIB).

A les Comarques Centrals, forta expansió dels serveis privats personals (per sobre el 10%) i dels productius (7,1%) el 2022, avenços que, sumats al 3,3% de la construcció, es van veure frenats per l’alentiment de la indústria, tot i que els afiliats creixeren intensament (3,3%), acumulant un avenç 2019-22 del 4,5% El fort pes de la indústria (quasi el 34 %) i la caiguda del VAB el 2022 (-1,3 %) a les Comarques Centrals va frenar el fort avenç dels serveis (7,6 %), als que s’hi va afegir la construcció (avenç del 3,6 %), mentre el primari queia amb intensitat (-19,8 %). D’aquesta manera, i malgrat l’empenta del 2021 (avenç del VAB del 6,8 %), la molt forta contracció del 2020 (-10,9 %) encara és prou evident en el balanç del trienni 2019-22, amb un saldo acumulat en VAB d’un -1,6 % per sota del produït el 2019. En l’àmbit laboral, les contingudes pèrdues del 2020 (caiguda d’afiliats del -1,9 %) es van eixugar pràcticament amb l’augment del 3,2 % del 2021, de manera que el creixement del 3,3 % del 2022 ha permès situar els 201,4 mil afiliats un 4,5 % per sobre el 2019.

En el terciari, el 2022 va reflectir la molt intensa empenta dels serveis privats, els veritables motors de la millora de l’exercici i, en particular, els forts avenços dels personals (un 29 % del VAB total), amb un increment el 2022 del 10,2 %; i també de la resta de serveis privats, més directament vinculats a l’activitat productiva (increment del 7,1 %, mentre els col·lectius mostraren creixements més moderats d’un 2,4 %). La intensa recuperació dels serveis privats personals el 2022, i la millora que ja havien experimentat el 2021 (alça del 12,3 %) reflecteix el procés de recuperació després del col·lapse d’aquestes activitats per la COVID-19 (contracció del -14,6 %), de manera que el VAB generat el 2022 ja supera en un 5,8 % el del 2019. La forta empenta d’aquestes branques reflectí, en particular, la millora del VAB de l’hostaleria i la restauració (19,5 %) i els transports (augment del 16,6 %), a les que cal afegir els elevats avenços del comerç (11,6 %).

L’activitat dels serveis es va reflectir en un augment d’afiliats del 3,2 %, amb un increment del 2,6 % pels privats personals, del 3,6 % per la resta dels privats i del 4,1 % dels col·lectius. En l’àmbit dels privats personals, el seu creixement resultà dels forts avenços, entre d’altres, de l’afiliació a les activitats d’entreteniment (9,4 %), els serveis de menjars i begudes (6,0 %) o el transport terrestre (4,6 %), mentre van avançar modestament a venda i reparació de vehicles (1,7 %) i a comerç a l’engròs i detall (1,1 %). La caiguda del VAB industrial, el 2022, va generar una detracció de 0,3 punts a l’avenç conjunt del VAB d’aquestes comarques. En l’àmbit manufacturer, les seves pèrdues reflectiren la reducció del -0,7 % a indústries alimentàries (les més importants d’aquestes comarques, amb vora el 31% del VAB manufacturer), a les que s’hi van sumar les de la metal·lúrgia i productes metàl·lics, el tèxtil, el material de transport i la fusta i paper i arts gràfiques. Amb aquests resultats, el balanç 2019-22 a la indústria de les Comarques Centrals continua essent negatiu el 2022, un VAB generat un -8,2% per sota el del 2019), mentre que en afiliats al sector el balanç es força millor (augment acumulat del 2,8%).

La millora de la construcció del 2022, sumada al baix creixement del 2021 (de l’1,0 %), no ha estat suficient per compensar la forta contracció de la COVID-19 (pèrdua del VAB del sector del -19,7 %), de forma que el 2022 se situa encara un -16,0 % per sota el 2019. En l’àmbit ocupacional, l’augment dels afiliats el 2022 (2,6 %) ha permès saldar el trienni 2019-22 amb un favorable augment d’un 2,8 %. Finalment, la forta contracció del VAB primari (-19,8 %) recollí el descens del VAB agrícola (-28,0 %) empentat a la baixa per la davallada dels cereals (-31,4 %) i plantes farratgeres (- 26,9 %), mentre la contracció de la ramaderia (-19,5 %) reflectí, fonamentalment, la caiguda del porquí (-28,5 %), al temps que el VAB forestal es reduí d’un -5,9 %.