No era precisament el millor escenari per que el Manresa trenqués la particular sequera golejadora lluny del Congost, una sequera que compleix ja tres mesos, els que han passat des que Álex Pachón va marcar el 0-2 a Sagunt. A més, l’Hércules tan sols havia encaixat, fins a la data, un gol al majestuós Rico Pérez, dada que doblava encara més l’aposta de trencar la sequera. Si el partit hagués acabat sense gols, crec que ningú s’hagués queixat, doncs, ofensivament, el partit no va donar per gaire més, però quan el joc no et dona el que busques, la pilota parada es converteix en la millor arma per a qualsevol equip. I així va succeir quan, a la represa, el primer dels dos corners que va botar l’Hércules en tot el partit va acabar amb la pilota en el fons de la xarxa gràcies a un xut des del balcó de l’àrea de Samu Vázquez. Sí, només un corner va tombar la resistència d’un Manresa que en atac no va inquietar la porteria local, però que sí que va oferir una bona imatge de contenció, quelcom que ja és habitual durant tota la temporada però que de vegades no dona prou per aconseguir l’objectiu de puntuar. A banda del resultat, el partit deixa la curiositat de veure a dos jugadors que, sent companys, van aconseguir l’històric ascens del Tarazona a Primera Federació: Mendes i Nacho Pastor. Dos jugadors que, un a l’Hércules i un altra al Manresa, en aquesta ocasió van deixar l’amistat al vestidor i es van anular un a l’altre, cadascú defensant els sus interessos.  
   
La primera part va començar amb una certa igualtat, que es va anar trencant després de complir-se els primers onze o dotze minuts. Després d’aquest període inicial, l’Hércules va anar agafant la manilla i va començar a gaudir de possessions llargues, que el van permetre acostar-se amb assiduïtat pels dominis d’Héctor Hurtado. Molts d’aquests acostaments locals a l’àrea manresana eren deguts, sobre tot, a la massa pèrdua de pilotes no forçades en la zona de creació, sortint des de la defensa. D’aquestes pèrdues, d’aquests acostaments blanc-i-blaus pels dominis d’Héctor Hurtado, van destacar una pilota a l’olla, arran d’una falta, que Nolan va rematar de cap des del cor de l’àrea i que el porter manresà va refusar amb el cos (25’). Després seria Mendes qui, en la millor ocasió de la primera part, va rematar a boca de canó una pilota centrada per Carlos Mangada, però la pilota va sortir a la dreta d’Héctor Hurtado, fregant la soca del pal (29’). El domini territorial, i estéril, de l’Hércules va continuar fins el descans. El Manresa, per la seva part, a banda de defensar-se amb ordre i sense passar gaire angunies, pràcticament no li va veure el color de la camiseta a Carlos Abad. Tan sols dos xuts d’Alpha Bahayoko (11’) i Carlos Gilbert (26’), ambdós sense cap mena de perill, van ser l’escadusser balanç ofensiu manresà. El millor pel Manresa amb l’arribada del descans era que mantenia la seva porteria a zero davant d’un dels gallets de la categoria.

El panorama de la represa, el guió, no va diferir gaire del de la primera part. Les accions ofensives d’uns i altres es van comptar amb els dits d’una mà, malgrat que pel Manresa una d’aquestes accions li va costar la derrota. Precisament va ser en el primer corner de la tarda que va botar l’Hércules, un corner que es va treure des de la banda esquerra de l’atac alacantí i que, en tres tocs, la pilota va anar més enllà de la mitja lluna de l’àrea gran, a la dreta de l’atac, on Samu Vázquez va etzibar una gardela rasa i molt ajustada al pal dret defensat per un Héctor Hurtado que res va poder fer (56’).

La resposta del Manresa pràcticament no va existir, i tan sols una cavalcada d’Omar Ouhdadi pel carril dret que no va saber culminar amb una bona centrada i que acabaria en un xut molt desviat d’Àlex Sánchez, seria la millor aproximació pels dominis d’un Carlos Abad que va ser un espectador de luxe durant el partit. El desgast físic del Manresa en defensa, però, el va mantenir viu fins el final, permetent tan sols que el seu rival generés en un xut des de fora de l’àrea de Candelas, sense pràcticament cap perill (70’), i en una falta lateral, un semi corner, botada per Carlos Mangada i que va anar a les mans d’Hurtado (77’), les úniques accions que van presenciar els espectadors assistents al José Rico Pérez. Però en atac, el Manresa no va tenir prou amb l’únic corner botat durant el partit (80’), ni amb el parell de faltes penjades a l’olla que la defensa local va poder refusar. Diumenge, amb la visita de La Nucía, el cuer, el Manresa tindrà l’oportunitat de seguir ferm al Congost i d’allunyar-se de la zona perillosa d’un grup 3 de Segona Federació que, tret dels quatre primers classificats, està tot en un puny.