Ja és a la venda als quioscos i a les llibreries el “Calendari dels Pagesos” del 2024, una revista-almanac que ofereix informació agrícola, astronòmica i sobre la cultura i les tradicions catalanes. L’almanac inclou un calendari de pràctiques agrícoles, sembres i plantacions, un calendari de fruites i hortalisses de temporada, i les dates dels mercats setmanals, de les fires i de les festes majors dels municipis de Catalunya. Pel que fa a l’astronomia, recorda que l’any vinent serà any bixest, la qual cosa vol dir que el mes de febrer té 29 dies en comptes de 28.
Al “Calendari dels Pagesos” del 2024 també es troba una poesia per a cada mes de l’any i el “Judici de l’any”, escrit per Anaís Falcó i Christian Simelio, amb el més destacable que ha succeït durant aquest any 2023 que ja es troba a la recta final. Un dels al·licients del “Calendari dels Pagesos” és la Roda Perpètua, que reprodueix a la portada. Ideada pel frare Domènec Varni i publicada pel frare Miquel Agustí, prior del Temple de Perpinyà, l’any 1617, la Roda Perpètua pronostica quins anys seran fèrtils, molt fèrtils, estèrils i molt estèrils. Pel que fa al cultiu, el 2024 serà fèrtil
Des del 1861
El “Calendari dels Pagesos” és la publicació en llengua catalana que fa més anys que s’edita ininterrompudament. Va néixer l’any 1861 a la llibreria i impremta Casa Llorens, situada al costat del mercat de Santa Caterina, avui desapareguda. En aquell temps Barcelona acabava d’enderrocar les muralles que la cenyien i projectava l’Eixample.
El “Calendari dels Pagesos” del 2024 inclou un calendari de paret, amb les festes i llunes de tot l’any, i diversos articles de temes d’actualitat: sobre la recol·lecció, l’assecament i emmagatzematge de les plantes medicinals del nostre entorn -s’hi explica que convé assecar-les cap per avall, en una habitació ventilada i sense humitat, on no hi entri el sol (per evitar la volatilització dels olis essencials)-, sobre la transhumància -els desplaçaments que fa el bestiar per cercar aliment, a les zones de muntanya a l’estiu i a les planes agràries a l’hivern; es tracta d’una activitat que temps enrere tenia una gran importància i avui es troba pràcticament extingida-, i sobre els raiers -els únics «mariners d’aigua dolça» que estrenaven embarcació cada cop que viatjaven pel riu Noguera Pallaresa fins al port fluvial de destinació de la fusta que transportaven-, entre molts altres.
