El Manresa, fidel a les seves estadístiques aquesta temporada, en que marca en un partit sí i en un altre no, va tornar a veure porteria. I el que és encara millor, que quan marca no perd mai. I davant el cuer, no només va marcar, sinó que va guanyar gràcies als gols de Carlos Gilbert i Nil Garrido, cadascú d’ells en el temps afegit del primer i del segon període, respectivament. L’expulsió del visitant Joan Monterde (33’) va poder ser clau en el desenvolupament del partit, però no justifica que La Nucía, en els noranta-cinc minuts que va rodar la pilota, tan sols xutés una vegada a porteria. Per control de partit, per possessió, per ocasions (onze rematades, sis entre pals) i per gols, el deixebles de Xavi Corominas va merèixer la victòria. El Manresa, però, té una assignatura pendent en els desplaçaments, doncs ja fa tres mesos que no veu porteria, període de temps en que tan sols ha esgarrapat dos punts. Però, mentre arriben aquests gols, pot agafar-se a la força del Congost.

   Malauradament, de la primera part no se’n recordarà gairebé ningú (pel joc). El centrecampisme va ser pràcticament total i es va veure clarament com cap equip podia superar la defensa rival. Tan sols tímidament, en un parell d’aparicions locals pels dominis del porter Arcana, es va poder trencar la igualtat en el marcador. La primera, en un centre d’Enric Baquero des de la banda esquerra de l’atac manresà que va rematar Alpha Bagayoko amb el cap, for però centrat, a les mans d’Arcana (24’). Després arribaria l’expulsió de l’ex del Lleida Esportiu Joan Monterde, per una forta entrada sobre Àlex Sánchez, quedant La Nucía en una inferioritat numèrica que, a mida que avançaven els minuts, també es traduïa en inferioritat sobre el terreny de joc. La Segona tímida aparició sobre la porteria visitant seria arran d’un dels habituals centres des del carril dret de Dani Reina, que va posar la pilota per què Omar rematés amb el cap, pilota que va sortir no gaire lluny de la creueta (40’). Arribats al minut 45, l’àrbitre va donar un minut més d’afegit i, quan només faltaven cinc segons per arribar al 46’, Carlos Gilbert marcava un gol de traca, rematant de primeres amb el peu una magnifica centrada des de l’esquerra d’Enric Baquero. 1 a 0, llauna oberta, i cap els vestidors.

   La represa va ser més productiva. El Manresa va saber aprofitar la superioritat numèrica per acostar-se una i altra vegada sobre la porteria del gol sud de l’estadi, aconseguint que tot el període, pràcticament, fos un monòleg blanc-i-vermell. Les arribades i les ocasions es van anar produint sense descans, arribant la primera en el primer minut de la represa. Va ser un centre-xut d’Àlex Iglesias que es va enverinar i va fregar el travesser d’un Arcana sorprès. Una mitja volta d’Alpha molt a prop de la porteria, encara que amb poc angle, va sortir a l’esquerra del porter visitant (59’). Omar, de falta directa des del balcó de l’àrea, va fer lluir a Arcana, que va enviar a corner una pilota que es colava al costat de la soca del seu pal dret (60’). El mateix Omar rematava després una centrada mil·limètrica d’Enric Baquero, des de la dreta, però el cop de cap no va trobar porteria per ben poc (63’). Als 65’ arribaria una bala de canó per poder sentenciar. Carlos Gilbert, des de la mitja lluna de l’àrea, va engaltar un xut potent que va sortir refusat a peus de Nil Garrido; aquest va etzibar una vaselina sobre la sortida d’Arcana i va xutar a boca de canó, però un defensa trauria la pilota sota pals. Increïble! Àlex Iglesias també ho provaria des de fora de l’àrea amb un xut molt col·locat que atraparia Arcana sota pals (70’). Moha, en un remat de cap després d’una falta penjada per Dani Reina seria el següent, però la pilota sortiria alta (83’).

   En aquesta tessitura de partit, algun pessimista pensaria allò de: ‘qui perdona, ho paga’. Doncs va anar d’un pel. Javi Serra va rebre la pilota a l’esquerra de l’atac, va superar Moha per fer-se lloc amb més angle i el seu xut, verinós, el va poder escopir Òscar Pulido arran de gespa, en la que va ser la seva única intervenció en tot el partit (85’). Poc després Javi López gaudiria d’un mà a mà davant Arcana, però el porter visitant va salvar el 2-0 amb el peu (87’). Tres d’afegit. La Nucía volia i no podia, mentre el Manresa collava de valent el seu rival per no veure’s sorprès en el darrer alè. Un darrer alè que va servir perquè Pol Ballesteros porfidiegés amb un rival per una pilota, a la banda dreta de l’atac, que acabaria enduent-se-la fins la cuina visitant; allà va amagar amb xutar, però finalment va posar-li la pilota en safata a Nil Garrido, qui des del balcó de l’àrea es va poder rescabalar de la malaurada ocasió anterior amb un xut ajustat al pal esquerra d’Arcana (93’ i 09’’). Al darrer alè, 2 a 0 i a celebrar-ho amb l’afició, doncs ja ni es va treure de centre.