Es comporten de forma gairebé idèntica. El vent és literalment com un riu d'aigua que circula que flueix. Un riu pot anar en línia recta i sense gairebé obstacles, com seria l'aire sobre el mar una gran plana. El riu pot veure's obligat a girar per unes corbes o grans pedres, com el vent amb el relleu. El riu pot accelerar-se en un congost, com el fort mestral entre el congost del Pirineu i la Ibèrica. El riu pot, després d'aquesta acceleració, alentir-se quan desapareix l'obstacle, eixamplar-se i, fins i tot i prop de la riba, circular en sentit contrari, és a dir els remolins que generen tempestes o rebufs com els que produeixen les tempestes del Maresme.

Les equacions que ens expliquen el comportament dels fluids, tenen més de dos segles, però, calcular-les al principi per saber que faria un fluid com l'aire l'endemà, feia tantes hores que quan arribava l'endemà encara no s'havien resolt les equacions. Amb l'arribada dels primitius ordinadors la dècada dels anys cinquanta es comença a canviar tímidament l'eficàcia en la seva resolució. Fins llavors, sempre, previsions a 24 hores. Abans d'avançar aclarir el que algú pot pensar: si les equacions de la dinàmica atmosfèrica tenen més de dos segles, cal arreglar-les en l'actualitat.

No, la dinàmica és la que és i la tenim "fotografiada". El problema està que quan es fa la "foto" inicial a les 0 hores o les 12 hores en els models principals on són situats anticiclons, borrasques, masses fredes, calentes, humides, etc. Qualsevol petit remolí, pedreta, variació última del "riu" atmosfèric alterarà si la formació o no de remolins (una llevantada), el desplaçament d'una massa d'aire i, finalment, els processos de pluja i neu que en depenen.
Avui en dia, el Centre Europeu de Predicció a mitjà Termini ECWMF i el Global Forecast System GFS depenen de la NOAA americana són els dos grans models mundials. Els científics especialistes i les "auditories" de funcionament assignen al model europeu la nota més alta.

La llevantada del 10 de gener no va arribar perquè mai es va formar. Dissabte o diumenge previ, el 6 i 7 de gener, els mapes consideraven que es podia formar. Hi havia divergències entre mapes. Però el diumenge a la tarda, les divergències van convergir en acord gairebé total. Pluja i neu abundant, entre 20 i 50 mm. Màxims superiors als 100 mm en alguns punts litorals i prelitorals. Estàvem a 84 hores amb els mapes de les 12 de diumenge. Dilluns matí es desinfla model americà clarament i també encara que no tant europeu. Dilluns tarda, a 60 h vista, anuncio (puc parlar per mi i també el pronòstic oficial de Meteocat) que NO HI HAURÀ LLEVANTADA i que ens creuarà una simple pertorbació. Dimarts a 24 hores vista indiquem que les pluges i nevades seran febles amb valors entre 5 i 10 mm i màxims de 15 o 20 mm. El pronòstic a 24 hores vista té un 85% de fiabilitat. Es va complir i el vàrem encertar. L'any 1982 tenia la mateixa fiabilitat que el d'avui a cinc dies vista. La pregunta és: hem de renunciar a l'avanç de previsió a dies vista? La situació desesperada de manca de pluja actual que no distorsioni la resposta.