Malauradament, i quan tot indicava que l’empat inicial seria el resultat definitiu després d’un partit en que Manresa i Espanyol B es va repartir fases de domini però amb una poca profunditat, pocs segons abans d’arribar al minut 90 el pitxitxi perico Javi Hernández deixava glaçada la graderia del Congost amb un gol que va tenir el seu suspens, perquè va tocar en els dos pals abans d’introduir-se mansament al fons de la xarxa defensada per Òscar Pulido. L’afegit, cinc minuts, no van aportar ni l’encert ni la lucidesa per tornar a establir, com a mal menor, unes taules al marcador que no treien el Manresa de pobre, però ajudava a omplir una pica que ja fa vuit setmanes que pateix sequera extrema.

   Si a la primera part ambdós equips haguessin jugat sense porter, ningú s’hagués ni adonat. Òscar Pulido i Fortuño van ser uns simples espectadors a banda i banda d’un terreny de joc en que vint jugadors més volien però no podien. Els primers vint minuts van tenyir-se de color local. El Manresa duia la iniciativa i trepitjava molt més terreny rival, però sense saber com aprofundir. Quan l’Espanyol va començar a equilibrar el domini i a guanyar metres, també, com el Manresa, va estar mancat de profunditat. Era clar que els sistemes defensius superaven amb escreix les davanteres rivals, tan és així que tan sols un mà a mà de Kenneth davant Òscar Pulido es va sortir del guió. Kenneth li va guanyar l’esquena a Yaya Sidibé i va enfilar tot sol cap els dominis d’Òscar Pulido, però el porter manresà li va pispar la pilota en una acció felina que va aconseguir la complicitat i el reconeixement de la graderia del Congost (34’). Fins el descans, com deia el porquet Porky, això és tot, amics!

   A l’inici de la represa, per fi, es va saber quin color de camiseta lluïa el porter Fortuño. Una pilota centrada des del carril esquerra de l’atac manresà va anar a l’alçada del segon pal, on Yaya Sidibé, amb el cap, va assistir cap a Omar Ouhdadi, qui, després d’un control amb el pit xutava quasi a boca de canó i feia passar la pilota fregant el travesser defensat per Fortuño (46’). Pocs minuts després Òscar Pulido recollia una pilota que havia colpejat Javi Hernández després d’una bona passada de Kenneth (51’). El Manresa responia amb una acció de Llopis fins la cuina perica culminada amb un xut potent que Fortuño enviava a corner al costat del seu pal dret (55’). Després era Kenneth qui protagonitzava una jugada per l’esquerra que acabaria amb una passada que es passejaria per tota l’àrea gran sense trobar rematador (59’).

   Després arribaria aquella fase de partit en que les aturades, per diferents motius, trenquen la continuïtat en el joc. Amb només cinc de minuts de diferència, ambdós equips van efectuar set canvis, és a dir, pràcticament un terç dels futbolistes. Qui més va saber aprofitar els canvis va ser l’Espanyol B, que durant els últims vint minuts va dominar territorialment i va trepitjar molt més terreny rival que un Manresa al que li costava sortir de la cova. En una tímida aparició en atac, Alpha Bagayoko rematava de manera acrobàtica una pilota que acabava a les mans de Fortuño (85’). Va ser un miratge, doncs l’Espanyol B va seguir amb el seu domini. Estèril, però domini al cap i a la fi, fins que l’esterilitat es va convertir en fecundació. Roger Martínez, des del mig del camp, assistia el pitxitxi blanc-i-blau Javi Hernández i aquest, davant la sortida d’Òscar Pulido, va col·locar la pilota tan mil·limètricament que aquesta va anar d’una soca del pal a una altra fins que es va traspassar la ratlla de gol (89’). Decepció i eufòria, a parts iguals, en la cara dels jugadors. Pràcticament ja no hi va haver temps per més. Uns van saber guardar aquell tresor i altres no van trobar la clau del cofre. Queden onze finals i la primera serà a Formentera (dissabte, 15 hores).