Si amb una victòria davant l’Andratx, la permanència hagués estat un acte de fe, amb la derrota l’acte s’ha convertit en quimera, i només les matemàtiques sustenten el que ja sembla irreversible. No hi va haver prou amb una més que digna primera part en la que Omar Ouhdadi va tornar a sucar. Dos gols en una represa en la que l’Andratx va ser millor van tirar per la borda el bon treball i l’encert de l’equip manresà en la primera part. Com ja va succeir contra el Torrent, fa quinze dies, el Manresa obria la llauna i el rival li donava la volta. La mateixa història.

 Com apuntàvem abans, el Manresa va fer una bona primera part. Va dominar des de l’inici del partit i malgrat que va tenir prou dificultats per acostar-se pels dominis del porter Vicenç, va donar sensació de perill en atac. Pocs segons després de complir-se el primer minut de joc, Nil Garrido va caçar una pilota en el balcó de l’àrea i no s’ho va pensar, fent intervenir Vicenç després d’un xut col·locat a la seva dreta, arran de gespa (1’). El mateix Nil Garrido ho tornava a intentar poc després, però aquesta vegada sense perill real (5’). Després era Enric Baquero qui disposava d’una bona oportunitat per obrir el marcador, però la seva rematada quasi a boca de canó sortia fregant l’esquadra (12’).

 Per domini i sensacions, el Manresa mereixia quelcom més que les ‘ulleres’ al marcador, i així va ser quan es va arribar pràcticament a l’equador del període. Omar Ouhdadi, pel carril del mig, va encarar la porteria rival amb una cursa plena de potència i qualitat fins arribar a la cuina andritxola, on es va canviar la pilota de peu i, amb cama esquerra, la col·locava ajustada al pal dret defensat per Vicenç (21’). Un cop de cap de Xavi Bauza, des del cor de l’àrea i fàcil per a Òscar Pulido, va ser l’única resposta visitant (24’). Un minut després, un altre cop de cap, aquesta vegada d’Álex Pachón, feia passar la pilota fregant el travesser (25’). Fins el descans el guió no va variar, encara que el domini local va anar perdent intensitat de la mateixa manera que la porteria d’Òscar Pulido no va passar per cap tràngol.

 A la represa sí que va canviar el guió. L’Andratx va sortir amb tres canvis de cop i amb una marxa més per intentar revertir una situació que va començar a canviar quan feia cinc minuts que rodava la pilota. Arran d’una sacada de banda per l’esquerra de l’atac visitant, pilota a l’olla, Xavi Bauza la recull i, donant-se mitja volta, sorprèn Òscar Pulido amb un xut col·locat a la seva dreta (50’). Malgrat el ‘caloret’ regnant al Congost, gerra d’aigua freda pels locals. Un gol anul·lat a instàncies de l’assistent, només un minut i mig després de l’empat, ja donava mostres que l’Andratx no es conformava. Javi Castedo també va voler furgar en la ferida manresana amb un xut des del balcó de l’àrea que aturava Òscar Pulido (58’). En un impàs en que el Manresa es va poder espolsar el domini del seu rival, la porteria de Vicenç va passar per un tràngol majúscul. Abans (62’), una falta a l’olla botada per Marc Martínez la va colpejar amb el cap Carlos Gilbert, però sense que la rematada desprengués perill. Acte seguit, en una jugada que si hagués acabat en gol hagués perdurat durant molt de temps en la memòria, Omar Ouhdadi va iniciar una cursa per la zona d’interior dret, deixant ‘cadavers’ de rivals al seu pas i arribant cara a cara amb el porter Vicenç, però el marroquí va arribar al cor de l’àrea sense l’esma suficient per culminar el que va ser una acció extraordinària, amb el que hagués sigut un gol extraordinari (64’).

 El partit es va anar equilibrant, però qui desprenia més sensacions de perill era un equip visitant que en dos xuts de Javi Castedo (64’) i Peñafot (71’) tornava a donar senyals d’anar a pel partit. Enric Baquero va respondre amb una vaselina sobre la sortida de Vicenç, però un defensa la va neutralitzar abans que es convertís en el 2 a 1 (72’). La confirmació del que es veia venir arribaria en un contracop que Giaquinto, des del carril dret de l’atac visitant, culminaria amb una passada cap a la dreta, on va aparèixer el pitxitxi andritxol per creuar la pilota al pal llarg defensat per un Òscar Pulido que no podia fer res per evitar l’1-2 en el partit que complia 100 actuacions amb el Manresa en partits oficials (77’). Fins el xiulet final, el que hagués sigut un autogol d’Aveldaño (cop de cap sobre la sortida del seu propi porter) va ser el bagatge ofensiu d’un Manresa que, amb la derrota, ja no té marge d’error. Si és que hi ha marge.