Les al·lèrgies alimentàries i respiratòries, així com la urticària, van ser els temes centrals de la sisena edició de la jornada Actualització en al·lergologia per a atenció primària, que es va celebrar divendres a la Sala d’actes de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Organitzada per la Fundació Althaia, va comptar amb l’assistència de 118 professionals de les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès i Cerdanya, que van compartir coneixements, debatre i intercanviar experiències. L’objectiu de la jornada va ser, a més, reforçar el treball en xarxa i la coordinació entre l’atenció primària i l’hospitalària.

Les ponències van anar a càrrec de professionals d’Al·lergologia, Dermatologia, Pediatria, Otorrinolaringologia i Atenció Primària de la Fundació Althaia, així com de l’Institut Català de la Salut (ICS) Catalunya Central. En la primera taula es va debatre sobre la urticària i l’angioedema, dues malalties de la pell que són motiu de consulta freqüent a Al·lergologia tot i que generalment no tenen una causa al·lèrgica. En aquest sentit, es va apuntar que la urticària acostuma a ser transitòria i que generalment no precisa d’un estudi al·lergològic. També que és important identificar, en la mesura del possible, el desencadenant de la urticària i diferenciar-la d’altres patologies de la pell.

Les al·lèrgies alimentàries van ser el tema de la segona taula. Es va posar especial èmfasi en la distinció entre al·lèrgia i intolerància alimentària i en la importància del diagnòstic per tal d’establir, en cada cas, tant el tractament com els canvis en la dieta més adequats. Cal tenir en compte que les al·lèrgies alimentàries són reaccions adverses immunològiques de l’organisme com a conseqüència del contacte, la ingestió o la inhalació d’un aliment o algun dels seus components. Les intoleràncies alimentàries són reaccions adverses als aliments que es produeixen a causa d’algun tipus d’alteració que impedeix digerir correctament un aliment o algun dels seus components. Poden tenir una simptomatologia similar a la d’algunes al·lèrgies però en aquest darrer cas no hi ha una intervenció del sistema immunitari. En l’al·lèrgia alimentària les reaccions produïdes poden arribar a ser greus i el pacient que n’està diagnosticat ha de dur medicació d’emergència en cas de presentar una reacció per ingesta accidental.

Per tot això es va alertar de la importància de no fer canvis en la dieta si no hi ha un diagnòstic de certesa d’al·lèrgia ja que l’evitació innecessària de determinats aliments pot causar problemes nutricionals i de tolerància alimentària posterior. En l’última taula es va posar el focus en les al·lèrgies respiratòries. Es va parlar de la utilitat dels calendaris pol·línics per tal de preveure les floracions de les principals plantes que generen problemes a les persones amb al·lèrgies. També es va apuntar que cal remetre per estudi aquells pacients amb asma o rinitis que no es controlin bé amb la medicació o que presentin símptomes progressivament més intensos i freqüents.

En els darrers anys s'ha observat un increment en el nombre de persones afectades per al·lèrgies en els països desenvolupats. Els factors que podrien explicar-ho són diversos, però destaquen els genètics i els ambientals. L’atenció primària és el primer esglaó de l’assistència sanitària de la població i és molt important en la detecció i atenció de les malalties al·lèrgiques. El seguiment de la major part d’aquestes patologies recau en els professionals de primària, que deriven els casos més complexos al servei d’Al·lergologia de la Fundació Althaia. La coordinació entre l’atenció primària i l’hospitalària és fonamental per assegurar la continuïtat assistencial, assolir una resolució adequada de la problemàtica dels pacients amb al·lèrgia i, a la vegada, contribuir a l’eficiència del sistema i evitar duplicitats.