Aquest diumenge 5 de maig, a la sessió de Cineclub es projectarà la pel·lícula “Un cel de plom” dirigida per Miquel Romans. Es tracta de l’adaptació del llibre de Carme Martí sobre la vida de Neus Català, feminista i republicana, que va ser presonera dels nazis i enviada a treballar en una fàbrica de producció d'armament militar a Txecoslovàquia. Tota la seva vida fou un compromís per la justícia social, contra la dictadura franquista i el feixisme, pels drets de les dones i per la memòria de les deportades als camps nazis.

El director de la pel·lícula, Miquel Romans, participarà en la sessió amb una presentació de la pel·lícula i al col·loqui posterior, que es farà, com és habitual, l’Espai Plana de l’Om a les 18.30 h. L’entrada és gratuïta i no cal reserva prèvia. Cineclub i l'Ajuntament de Manresa organitzen aquest acte amb la voluntat de sumar-se a la commemoració del 5 de maig, 'Dia d'Homenatge als espanyols deportats i morts a Mauthausen i en altres camps i a totes les víctimes del nazisme d'Espanya'. La data és significativa, ja que coincideix amb la commemoració de l'alliberament el 1945 del camp de Mauthausen, a Àustria. L’acte compta amb la col·laboració de l'Associació Memòria i Història de Manresa i el suport de la Diputació de Barcelona.

Neus Català Pallejà a Manresa

El mes de maig de 2023, ara fa un any, el Ple de l’Ajuntament de Manresa va resoldre reconèixer la figura de Neus Català Pallejà supervivent d’un camp d’extermini nazi, que va dedicar la seva vida a testimoniar contra l’oblit i per la memòria dels deportats i deportades. És un exemple de les dones que es van comprometre contra el feixisme durant la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. La seva figura, la seva trajectòria i el llegat que ens ha deixat mereixen reconeixement i divulgació. Per això es va acordar donar el seu nom a l’espai innominat situat a la part central el Passeig de Pere III, a la confluència amb el carrer d’Àngel Guimerà, que és conegut popularment com a Plaça de Crist Rei. Es va escollir aquest espai de manera simbòlica per reivindicar la dignitat de les persones deportades als ca mps nazis enfront del temple de Crist Rei, que fou construït pel règim franquista, acabada la Guerra Civil Espanyola, com a temple expiatori “de las profanaciones y sacrilegios cometidos en la destrucción de las parroquiales y demàs Iglesias”, segons va proclamar aleshores el Bisbe de Vic. Aquesta plaça serà objecte d’una intervenció per significar-la en memòria de Neus Català dins el projecte de remodelació del carrer d’Àngel Guimerà.

Els deportats manresans als camps nazis

L’Amical de Mauthausen ens recorda que prop de 10.000 espanyols i espanyoles van ser deportats a camps nazis, i molts milers més van ser també víctimes del nazisme com a treballadors forçats o per altres circumstàncies. A Mauthausen, hi van estar internats més de 7.300 espanyols, majoritàriament exiliats republicans que es van exiliar a la fi de la Guerra d’Espanya. Desproveïts de la seva nacionalitat per decisió del govern franquista, van patir innombrables atrocitats i un total de 5.270 van morir allà i en altres camps de concentració nazis. Amb la instauració d'aquest dia i acte d'homenatge, que se celebra amb caràcter anual, a semblança d'altres països europeus, el país vol honorar la memòria d'aquests espanyols i reconeix que representen una part fonamental de la nostra història democràtica pel seu ex emple insuperable de sacrifici i lluita per la democràcia i la llibertat.

A Manresa s'han identificat 35 persones deportades als camps de concentració nazis, dels quals 19 hi van ser assassinats i 16 alliberats, i s'han localitzat els domicilis on vivien 28 d’aquestes persones, on s’han col·locat les corresponents stolpersteine, dissenyades i produïdes per l’artista  alemany Gunter Demnig. Molts dels deportats residien a la ciutat en el moment d’esclatar la guerra, d’altres n’havien marxat i d’altres no ha estat possible identificar-ne la localitat. D’entre els deportats, hi ha noms coneguts per la ciutat, com el de l’escriptor Joaquim Amat-Piniella, autor de la cèlebre novel·la KL Reich, o també Jacint Carrió, que va ser regidor de l’Ajuntament anys després.

S’ha creat un itinerari, ara actualitzat, que permet visitar totes les stolpersteine col·locades a Manresa a través d’una audioguia creada amb l’aplicació Izitravel. L'audioguia es pot descarregar des d’un codi QR que hi ha al costat de la placa de la plaça Sant Domènec o des del web www.manresa.cat/homenatge_deportats. També es poden trobar totes les biografies dels manresans deportats i molta altra documentació i contextualització històrica, i el reportatge de col·locació de les stolpersteine a Manresa dels anys anteriors al web de l’Associació Memòria i Història de Manresa: www.memoria.cat/deportats.