La meitat de les dones del Bages i el Moianès pateixen alguna malaltia crònica, segons un estudi de la Unitat de Recerca de l’Institut Català de la Salut (ICS) Catalunya Central i l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol). El treball ha estat liderat per la investigadora de l’IDIAPJGol Georgina Pujolar en el marc del Projecte d’especialització i competitivitat territorial: Big data, Analytics, Gestió i Estratègia en Salut i Social (PECT BAGESS), impulsat per diverses entitats que operen a la comarca en l’àmbit sanitari i social amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i afavorir la inclusió social del col·lectiu de persones amb dependència i malalties cròniques.

El treball s’ha fet amb perspectiva de gènere i utilitzant dades de l’ICS de la població assignada als equips d’atenció primària de les dues comarques, unes 160.000 persones (el 85% del total de la població de la zona), entre els anys 2018 i 2021. D’entre els resultats, destaca que gairebé 76.000 habitants del Bages i el Moianès (46,6%) tenien en aquest període, almenys, una malaltia crònica. Respecte del total de població estudiada, el 50% de les dones presentava almenys una patologia crònica, mentre que la xifra d’homes se situava entorn del 43%. El treball de recerca coordinat per Pujolar també ha revelat que el percentatge de cronicitat era més gran en dones de totes les edats, excepte en menors de 15 anys, i que un 22,6% de la població estudiada presentava multimorbiditat –entesa com dues o més condicions cròniques, que també era superior entre les dones (25,8%) respecte dels homes (19,4%) i més freqüent en la franja de persones més grans de 75 anys (73,8%).

Les condicions cròniques que s’han detectat com les més freqüents són trastorns mentals (destaquen ansietat i depressió) i cardiovasculars. En concret, les malalties més habituals entre la població estudiada són l’ansietat (19,1%), la hipertensió (18,03%), les malalties pulmonars (9,6%), l’artrosi (8,5%), la depressió (8,2%) i la diabetis mellitus tipus 2 (7,2%). Si ens fixem en les dades per sexe, s’observa que les dones pateixen més ansietat, depressió, artrosi i fibromiàlgia, amb valors que arriben a duplicar els dels homes. En global, les malalties relacionades amb el dolor crònic, les neurodegeneratives (com la malaltia d’Alzheimer i la demència) i els trastorns mentals presenten valors més elevats entre les dones, mentre que en els homes ho fan els trastorns del neurodesenvolupament (com l’autisme i el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat, TDAH) i les malalties metabòliques (com la diabetis). Les patologies respiratòries i cardiovasculars s’han registrat de forma similar en ambdós sexes.

Més malalties cròniques

L’estudi de Pujolar també evidencia que la prevalença de totes les malalties ha crescut entre 2018 i 2021, tant en dones com en homes. El grup d’edat més afectat per malalties cròniques són les persones més grans de 75 anys (93,1%), seguit de la franja d’entre 45 i 74 anys (60%), excepte en el cas dels trastorns mentals, que són més freqüents en el grup de 15-45 anys, tant en dones (25,5%) com en homes (15,7%). Les dades recollides als centres d’atenció primària del Bages i el Moianès entre el 2018 i el 2021 evidencien, segons Pujolar, que “la preocupació envers la salut mental de la població, i concretament del jovent, es troba en augment” en el context posterior a la pandèmia de la COVID-19.  Els resultats es corresponen amb altres estudis que també suggereixen “que el risc de patir trastorns mentals, com l’ansietat i la depressió, augmenta davant de casos de malalties cròniques”, assegura la investigadora. Per aquest motiu, l’atenció a la salut mental des d’una aproximació integral, “que no es basi només en la medicalització, és clau per evitar un augment de la càrrega de malaltia i multimorbiditat”.

Aquest treball de recerca incideix en la necessitat de revisar i adaptar els abordatges a patologies cròniques amb perspectiva de gènere i tenint en compte totes les etapes de la vida. Els resultats apunten cap a una major cronicitat en dones en “patologies que impliquen menys letalitat, però que afecten en igual o major mesura la qualitat de vida de les persones que les pateixen”. L’article La cronicitat a la Catalunya Central amb perspectiva de sexe i gènere: estudi transversal retrospectiu, publicat a la revista científica International Journal of Environmental Research and Public Health, s’ha dut a terme en un context d’augment global de l’afectació de les malalties cròniques, explica la investigadora, en una regió, la del Bages-Moianès, “que és un territori envellit i d’alta complexitat, on hi ha un impacte diferencial i un abordatge esbiaixat de la cronicitat segons el sexe i el gènere”. “Calen futures anàlisis amb perspectiva de gènere que tinguin en compte els determinants socials de la salut per determinar com els eixos d’inequitat incideixen en els processos de cronicitat i l’atenció que requereixen”, afegeix. També han participat en l’estudi les tècniques de recerca Queralt Miró (estadística), Aïna Fuster (farmacèutica) i Laia Sola (estadística), així com el cap de la Unitat de Recerca de l’ICS Catalunya Central-IDIAPJGol, Josep Vidal (metge de família).