El nom "Efecte Pigmalió" prové de la mitologia grega. Pigmalió era un escultor que va crear una estàtua tan bella i perfecta que es va enamorar d'ella. La seva devoció i amor eren tan intensos que la deessa Afrodita va donar vida a l'estàtua, complint així el desig més profund de Pigmalió. Aquesta història il·lustra com les expectatives i creences poden transformar la realitat, una idea central en el concepte de l'Efecte Pigmalió.

En l'àmbit educatiu, aquest efecte es manifesta quan les expectatives dels mestres sobre els seus alumnes influencien directament el rendiment d'aquests. Si un mestre creu que un alumne té alt potencial, és probable que li ofereixi més oportunitats d'aprenentatge, suport i retroalimentació positiva. Com a resultat, l'alumne pot sentir-se més motivat i compromès, millorant així el seu rendiment acadèmic.

L'estudi pioner sobre aquest fenomen va ser realitzat pels psicòlegs Robert Rosenthal i Lenore Jacobson el 1968. En el seu experiment, van informar falsament els mestres que certs alumnes (seleccionats aleatòriament) tenien un alt potencial intel·lectual. Mesos després, aquests alumnes van mostrar una millora significativa en els seus resultats acadèmics, confirmant que les expectatives positives dels mestres havien jugat un paper crucial en el seu progrés.

Més enllà de l'educació, l'Efecte Pigmalió té implicacions en diversos camps, com ara el món laboral, les relacions personals i l'esport. En el context laboral, les expectatives dels supervisors sobre els seus empleats poden afectar la productivitat i l'actitud d'aquests últims. De manera similar, en les relacions personals, les expectatives que les persones tenen sobre els seus amics o parelles poden influir en la dinàmica i la satisfacció de la relació. L'Efecte Pigmalió ens recorda per tant, la importància de les expectatives i les creences en la configuració de la realitat. Ens ensenya que tenir fe en el potencial dels altres pot ser una força transformadora, capaç de desencadenar canvis positius i significatius.