Quan entrem en una botiga, sovint, perdem el fil de l'origen dels productes o de les empreses, obradors i tallers que les manufacturen. Allò que en diuen la traçabilitat. Gairebé sempre poso el mateix exemple. Si entres en una botiga i hi ha pomes dels Alps i hi ha al costat pomes del Pirineu, Lleida o Girona quines agafaràs a un preu similar? Per desgràcia, moltes persones no miren les etiquetes. El màrqueting, les rentades i maquillatges de les fruites faran que ens decidim per una banda o un altre.

Han arribat fa poques setmanes les maduixes de Catalunya (Maresme, Baix Llobregat, Camp de Tarragona, Tordera i Ebre) i també les nespres. I fa molt poc poquet les cireres de la Ribera d'Ebre i el Segrià. També els albercocs. Comencen a desembarcar els primers tomàquets de l'Ebre i el Camp de Tarragona. Aviat arribaran els préssecs de Ponent, de l'Ordal, etc.

Són alguns exemples de fruites que enamoren aquestes setmanes i donen per tancada l'agonia hivernal de fruites amb gust de suro, perfectes d'aspecte i procedents d'hivernacles ultra intensius i hiperfertilitzats. En el cas de la ramaderia, vetllar per ous, aviram, oví, porcí o vacum del país també és necessari.

La pesca, sovint procedent de grans flotes industrials ens pot oferir productes locals d'altíssim nivell. Si, ens espanta el preu, en alguns casos, hi ha peixateries de confiança i algunes grans superfícies amb peix de llotja de preus inferiors als vint, els 15 o fins i tot els 10 euros quilo. El panga, el salmó de granja, el bacallà, lluç o rap són per desgràcia els únics referents per moltes llars.

El consum de productes KM0, en primer lloc, o àmbit català imprescindible. Afavorim productors d'aquí i el transport es redueix al mínim imprescindible. En segon lloc, àmbit mediterrani més proper i, en tercer lloc, resta de la península. I d'aquí no hauríem de sortir. Si consumim quan és temporada ja és de nota excel·lent.