L'impacte dels fons Next Generation EU, provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), a la Catalunya Central puja un total de 215,4 milions d'euros a 30 d'abril del 2024. En concret, aquests recursos s'han adjudicat a 1.053 empreses (el 96% de les quals són pimes), 104 corporacions locals, 4.280 particulars, 78 entitats sense ànim de lucre, 12 centres de recerca i/o formació i 11 entitats del sector públic de la vegueria. En total, 5.539 beneficiaris de la Catalunya Central han captat recursos procedents de convocatòries, licitacions o concessions directes, tant de la Generalitat com de l'Estat.
Gairebé la meitat de l'import captat per les entitats i particulars de la Catalunya Central (43,6%) s'ha assignat a empreses (94 milions), el 33'7% s'ha adjudicat a corporacions locals (72,7 milions), les entitats sense ànim de lucre han absorbit el 7% (16,2 milions) i els centres de recerca, el 4% (9,6 milions). Els particulars, amb un total de 20,6 milions, s'emporten el 10% de tots els recursos compromesos la vegueria.
La consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, ha donat a conèixer aquestes dades durant una visita al Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i ha explicat que es poden trobar al visor interactiu que el Departament d'Economia i Hisenda ha posat a disposició de la ciutadania per facilitar informació actualitzada de l'impacte real dels fons Next Generation a Catalunya. La nova eina, que s'actualitzarà periòdicament, permet consultar com s'han distribuït aquests recursos al territori, a través de convocatòries, licitacions i concessions directes realitzades tant per la pròpia Generalitat com pel govern espanyol.
L'aterratge dels fons NGEU a la Catalunya Central
Entre les empreses que s'han adjudicat fons Next Generation a les comarques centrals destaquen La Farga Yourcoppersolutions (14 milions per reduir el consum de matèries primeres verges i per millorar l'eficiència energètica i la protecció animal en el procés de fosa de reciclables i ferralla de coure); Aigües de Manresa (6 milions per a projectes de sostenibilitat del cicle de l'aigua i digitalització); Industrial Puigreig (1,6 milions per a la rehabilitació d'edificis i la millora de l'eficiència energètica en habitatges); o Hidràulica i Mecànica Sallentina, que ha captat 2,3 milions d'euros per dur a terme una experiència pilot basada en una nova tecnologia d'electromobilitat sostenible a la indústria minera.
Pel que fa a les corporacions locals, ressalten els gairebé 14 milions assignats a l'Ajuntament de Manresa, amb els quals té previst rehabilitar la fàbrica de l'Anònima Manresana o millorar l'eficiència i la digitalització del servei de transport públic urbà, amb l'adquisició d'autobusos elèctrics i la instal·lació de punts de recàrrega; els 9 milions d'euros que rebrà el Consorci del Bages per a la Gestió de Residus per ampliar la planta de tractament mecànic i biològic de la fracció resta i modificar la línia de pretractament de la fracció orgànica de la planta de compostatge; o els 7,6 milions compromesos amb l'Ajuntament de Moià, que dedicarà íntegrament al Centre Cultural Les Faixes.
En l'apartat de centres de recerca, cal remarcar els 6 milions destinats al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, per impulsar la bioeconomia forestal, reactivar la transició energètica i potenciar la ramaderia extensiva i el pasturatge com a servei ambiental; o els 2,6 milions de la UVIC per contractar joves en iniciatives de recerca i innovació, en el marc del Programa Investigo. La Fundació Ampans és l'entitat sense ànim de lucre que ha captat més diners, 3,6milions, que invertirà en una aplicació mòbil per a l'acompanyament de familiars cuidadors de persones amb discapacitat intel·lectual.
Els àmbits més beneficiats pels fons NGEU
En la distribució per àmbits, encapçalen el rànquing els 45 milions destinats a energies renovables i els 40,7 milions per a la indústria, que concentren un 40% de l'import total. Les cures i la inclusió, la rehabilitació d'edificis, la mobilitat urbana, la preservació litoral i els recursos hídrics i el turisme són els sectors que rebran un altre 40% dels recursos. La resta es dedicaran a polítiques d'ocupació, ecosistemes i biodiversitat i ciència, entre altres.
