El 72% de les llars ateses per Càritas Barcelona no viuen en un habitatge digne, el 51% ha de sobreviure en una habitació de relloguer i més del 40% de les llars són famílies amb infants i adolescents. Vuit de cada deu de les persones en edat laboral que l'entitat ha acompanyat durant el 2023 no tenien feina i un 14%, malgrat tenir-ne, vivia en condicions precàries. Càritas alerta que les necessitats socials estan creixent molt i que l'entitat està arribant al límit de la seva capacitat d'atenció social.
Durant el 2023, Càritas Diocesana de Barcelona va acompanyar 20.379 llars, on vivien 44.526 persones. L'entitat va atorgar ajudes econòmiques directes a 4.420 persones, de les quals un 64% es van destinar a cobrir despeses relacionades amb l'habitatge i un 31% a l'alimentació, entre d'altres. L'entitat detalla que les xifres són similars a l'any anterior, però que problemàtiques com l'accés a l'habitatge, la manca de feina o la irregularitat estan tenint un major impacte en les persones acompanyades.
Miriam Feu, responsable d'anàlisi social i incidència de Càritas, ha alertat que a la majoria dels nuclis familiars que l'entitat atén hi ha infants a càrrec. "Créixer en aquestes condicions té un impacte negatiu en els infants, multiplicant per dos la probabilitat de caure en la pobresa o l'exclusió durant l'etapa adulta", denuncia. L'any 2023, l'entitat va proporcionar ajuts a l'habitatge a 3.696 persones i va oferir prop de 2.000 places en pisos unifamiliars, pisos compartits o centres residencials, conjuntament amb la Fundació Habitatge Social. "Garantir el dret a l'habitatge és una responsabilitat de les administracions públiques. Cal que aquestes no desatenguin la seva feina i actuïn ja per fer-hi front", reclama Feu.
Càritas Barcelona denuncia també que el 80% de les persones en edat laboral que va acompanyar l'any 2023 no tenien feina i que el 14% en tenia en condicions precàries. L'entitat ha alertat que la situació administrativa irregular és un dels factors que explica les dificultats per accedir a una feina digna. "Un 55% de les persones ateses es trobava en situació administrativa irregular, i moltes d'elles han vingut a Barcelona fugint de situacions de conflicte, inseguretat i violència dels seus països. Això provoca que, en molts casos, aquestes persones siguin invisibilitzades per l'administració, que tinguin dificultats a l'hora d'empadronar-se, accedir als serveis públics o complir amb tots els requisits per aconseguir a una feina amb contracte", ha explicat Feu.
Exigeixen l'ampliació del parc d'habitatge públic de lloguer, el padró sense domicili fix i la gratuïtat del 0-3
Càritas denuncia que les entitats del tercer sector sovint fan un paper que no els pertoca i que hauria d'assumir l'administració. "La pobresa afecta el conjunt de la societat. No podem mirar cap a una altra banda, sinó que cal la complicitat de tothom, sector públic i sector privat, i treballar junts per una major igualtat d'oportunitats", ha destacat Eduard Sala, director de Càritas Barcelona.
Sala ha demanat que les administracions treballin des d'una mirada de reconeixement de drets, posant especial èmfasi en l'accés i manteniment d'un habitatge digne, que es garanteixi la bona administració i la protecció social i el suport a les famílies amb infants i adolescents. Demanen ampliar el parc d'habitatge públic de lloguer i que s'activin totes les estratègies possibles per a garantir que aquest sigui sòlid i estable.
També ha demanat un desplegament efectiu del padró sense domicili fix en totes les situacions d'exclusió residencial, i que totes les persones que es trobin en situació de necessitat personal bàsica, amb independència de la seva situació administrativa, puguin ser ateses de manera presencial per part dels serveis socials municipals. Finalment, s'ha reiterat la importància de garantir la gratuïtat i universalitat de l'etapa educativa dels 0-3, de l'accés a prestacions bàsiques i activitats extraescolars, així com implementar la prestació universal per criança per tal de frenar la transmissió intergeneracional de la pobresa.