|
| El 60% de la població catalana està d’acord amb la immigració |
| Els indicadors del sondeig anual de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) evidencien una visió molt més tolerant envers aquest fenomen en relació a fa trenta anys. |
 |
| El canvi de les opinions és fruit en part del relleu generacional, i són les dones joves les que mostren opinions més proclius a la immigració. |
|
| SOCIETAT / Redacció/ Dulce Valero |
| 25/07/2024 16:55 |
 |
|
|
|
L’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), un consorci de la Diputació de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha presentat avui a la seva seu les conclusions del sondeig anual de 2023 sobre l’opinió de l’electorat català vers la immigració. Les recull al nou quadren ‘La immigració a Catalunya: Un debat construït?’, on tots els indicadors mostren un increment consistent de les respostes favorables al fenomen migratori en comparació a les dades obtingudes fa trenta anys.
Aquesta visió és més remarcable si es té en compte que a principis dels anys noranta o del segle el nombre de persones estrangeres residents a Catalunya amb prou feines passava dels 100.000, mentre que ara són un col·lectiu que sobrepassa el milió, multiplicant-se per deu.
Així, la imatge que projecta l’opinió pública recollida en el sondeig de l’ICS de 2023, és la d’un electorat majoritàriament favorable a la immigració. Gairebé el 60% de les persones enquestades està d’acord amb la immigració, i un 22% es mostra en desacord.
El grau d’acord coincideix amb el registrat en els primers set anys del segle (el 2003 va arribar al 60,3%). Ara bé, el grau de desacord és significativament més baix del d’aquella època, quan un terç de la població catalana major d’edat es manifestava en desacord amb la immigració.
També varia de manera evident l’opinió sobre la necessitat de limitar l’entrada d’immigrants al país respecte a fa trenta anys. Si llavors la majoria creia que havia de fer-se (65%), ara hi ha un lleuger avantatge de població en desacord amb limitar l’entrada de persones immigrades (51%). Tot i així, és l’element més crític, ja que un 44% donen suport a aquesta limitació.
Pel que fa a les situacions que es poden associar a la immigració, pràcticament totes les persones enquestades no consideren greu tenir un veí immigrant (96%) i la majoria tampoc creu que sigui greu edificar una mesquita a prop de casa seva (73%). En ambdós casos, les xifres són més positives que les d’anys anteriors.
També millora l'opinió de les persones enquestades pel que fa a la possibilitat de tenir un cpa d'una altra raça a la feina, que ja eren positives fa trenta anys. Llavors, el 80% es mostrava favorable a aquesta possibilitat i ara aquesta xifra augmenta fins al 94%.
S’observa un increment amb els anys de les persones en desacord amb la justificació de les accions violentes contra la gent de fora, tot i que encara es manté un percentatge de persones que diuen estar-hi d’acord (12%, només cinc punts menys que fa trenta anys).
També hi ha hagut un canvi de fons en la percepció del rebuig a la immigració. Si l’any 1992 la majoria de respostes (55%) indicaven que el motiu era laboral (“prenen la feina dels d’aquí”), trenta anys més tard només el 17% dona aquesta resposta. En canvi la majoria (35%), addueixen motius eminentment culturals (“no accepten els nostres costums”, “tenen religions diferents”). L’increment d’aquesta resposta és de 20 punts, i també creixen els que assenyalen les diferències religioses, que passen del 3 al 10%.
Les dones joves, les que mostren opinions més favorables a la immigració
Les persones que mostren una actitud menys favorable a la immigració solen ser homes de més de 64 anys o dones de més de 49, amb estudis secundaris o inferiors, ubicats al centredreta o a la dreta, votants del PP, Vox o Cs, pertanyents a la classe de propietaris o treballadors manuals, amb especial incidència entre les persones que fan tasques de la llar no remunerades.
Les més favorables acostumen a ser dones menors de 50 anys amb estudis superiors, que se situen a l’esquerra i al centreesquerra, recorden haver votat els Comuns o la CUP i que pertanyen a la classe servei (directius i professionals).
En general s’observa com les generacions noves mostren una opinió més favorable a la immigració que les més antigues, fet que podria explicar en bona part el canvi general de l’opinió de l’electorat català.
Els sondejos anuals de l’ICPS van incorporar des dels seus primer anys preguntes per a conèixer l’opinió sobre la immigració. Des de l’organisme destaquen el fet que el ressorgiment del fenomen com a problema coincideix amb el seu retorn al debat públic, propiciat per la presència dels partits d’extrem dreta.
Així, les conclusions del sondeig evidencien, segons el director l’ICPS, Oriol Bartomeus, que el debat sobre la immigració “es possiblement un debat construït, que respon més als interessos polítics d’algunes formacions que no pas a una opinió real dels electors catalans”.
Malgrat això, segons Bartomeus, “hi ha un perill que aquest debat construït acabi sent un debat real, i que els interessos d’alguns dels actors polítics acabin influint en l’opinió generalitzada de la població que, a hores d’ara, és sorprenentment positiva”. |
|
|
