El segon corner consecutiu, el que va originar el gol de l’empat, va arribar dos segons abans de complir-se els cinc minuts d’afegit. Dos segons que van permetre una segona oportunitat pel Cornellà. D’esquenes, i quan ja no tu esperes, pam!, punyalada drapera. A la tanda de penals, l’ex del Manresa Albert López enviava per sobre del travesser el tercer llançament, però acte seguir era Aleix Díaz qui errava el quart pel Manresa. Després de la primera tanda de cinc, Sergi Benítez xutava al pal i Adam Cherradi anotava el penal decisiu i definitiu. El Manresa, amb la mel als llavis i el Cornellà, esperant rival del duel Badalona-Sabadell. Curiós: el Manresa cau eliminat després d’una victòria i un empat i el Cornellà, a la final després de dos empats i dues tandes de penals.

   La primera part no va tenir cap dominador clar, encara que el Cornellà va tenir un xic més de possessió i d’iniciativa, davant un Manresa que mai va perdre la cara davant un rival més rodat en la present pretemporada. Les dues porteries no van passar per cap tràngol, més enllà d’un xut de falta directa d’Antonio Romero que Rubén Niño va aturar sense problemes (17’). Poc després (22’) seria Salva Costa qui va superar el porter visitant i, quasi sense angle, xutava a porteria buida, però un defensa arribava a temps per enviar la pilota a corner. En temps d’afegit, Pedro Soma etzibava un potent xut des de fora de l’àrea que Òscar Pulido aturava en dos temps.

   A la represa, els primers minuts va tenir color local. Els deixebles de Mikel Azparren van sortir amb una marxa més que el seu rival, però la major possessió i la ràpida circulació de pilota no es va traduir en res positiu. Els verds van anar equilibrant de nou el matx i Luis Forcén va avisar la porteria local amb un xut que va sortir un xix alt des d’una bona posició (75’). Però el Manresa va seguir endollat fins aconseguir el gol que li donava avantatge al marcador... No, el marcador de l’estadi no funcionava, però l’àrbitre sí que va anotar a la seva llibreta que una centrada des del carril dret d’Izan Sarmiento, cap el segon pal, el va colpejar amb el cap Moha Ezzarfani. Una rematada inapel·lable que servia per aconseguir un gol que feia somiar. L’últim tram de partit va ser de tot o res per a l’equip verd. Òscar Pulido tornava a posar-se la capa d’heroi per salvar una rematada de Adam Cherradi a boca de canó (85’); amb una mà increïble evitava que un cop de cap de Boris, arran d’un corner, es convertís en el gol de l’empat quan el partit agonitzava (94’ 58’’). Però en el corner posterior (la última jugada del partit), amb el porter rival trepitjant l’àrea del Manresa, ja no va poder evitar que Pedro Soma, entre un bosc de cames, encertés a ficar la pilota al fons de la xarxa (95’ 19’’). Ja ni es va treure del centre del camp. Xiulet final, tanda de penals i ja sabeu el final. Malgrat tot, aquest equip té bona pinta.