L'exposició, que es podrà veure fins al dia 20 de desembre, conté una vintena de peces, algunes de les quals es podran veure per primera vegada en aquesta mostra, de diferents mides i formats. Entre les peces, totes elles fetes amb ferro i materials en desús, s'hi podran veure algunes obres que formen part de la sèrie "Ànimes perdudes", que va realitzar durant els mesos de confinament per la pandèmia de COVID i que són una expressió de les emocions que li va generar aquella situació. A banda de les ànimes, també exposarà obres de dimensions mitjanes, com mandales o llibres, de diferents mides i formats. Es tracta d'una selecció d'obres que ella mateixa defineix com a "eclèctica", que conté exemples de la seva obra de diferents èpoques i moments creatius.
L'exposició duu per títol "L'energia dels horitzons", perquè l'obra que s'hi exposa és resultat de l'energia que neix de la contemplació de l'horitzó per donar nova vida a materials en desús i fer aflorar la bellesa allà on uns ulls poc entrenats veuen degradació. El conjunt de peces de la mostra volen convidar el visitant a (des)enfocar la mirada per veure-hi més enllà i descobrir/crear nous horitzons.
Una relació iniciada amb motiu de la Llum de l'any 2017
La Fundació Universitària del Bages – UManresa va ser l'administradora de la Festa de la Llum de l'any 2017. Va ser llavors quan Àngels Freixanet va exposar per primera vegada a les instal·lacions de la Universitat, amb l'exposició titulada "On l'emoció et porti", que convidava a deixar-se endur per l'emoció i fer-la una constant en el compromís diari amb el coneixement. De fet, de la vintena d'obres que es van exposar en aquella ocasió, tres encara es poden veure actualment i de forma permanent a les instal·lacions i a l'exterior del campus. Es tracta de les peces titulades "Vegetació perenne", "Llibre del Consolat de Mar" i l'escenografia de l'obra musical El retaule de la Llum.
Sobre Àngels Freixanet
Nascuda a Moià l'any 1940 i establerta a Manresa, Àngels Freixanet i Picanyol comença la seva carrera com a artista plàstica amb exposicions d'una pintura que s'inscrivia dins un expressionisme d'arrels franceses. A partir del seu primer viatge a Nova York entra en contacte amb el món informalista, els grans espais arquitectònics i la llibertat de les avantguardes. Sent la crida del ferro i opta definitivament per l'escultura. Des de l'any 1974, amb la seva primera exposició, la seva obra s'ha pogut veure a ciutats espanyoles i europees, com ara Madrid, Bilbao, Màlaga, Lleida, París, Milà, Ginebra, Aix-en-Provence i Barcelona, entre d'altres. Àngels Freixanet ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals, d'entre els quals destaquen la Medaille d'Argent al Salon International de Peinture et Sculpture Franco-Européene a Antibes, la Medaille d'Or al Grand Prix International de Peinture et Sculpture a Saint Jean Les Pins el 1978, la Medaille d'Argent al Salon International d'Arts Plastiques de Bèziers, el 1980. Així com dues vegades el primer premi d'escultura a les edicions 55a i 67a de l'Exposició d'Artistes Manresans.
