La principal troballa ha estat un paviment de pedra i un conjunt de llosetes disposades de manera vertical corresponents a la calçada de l'antic camí que dirigia a Sant Benet, una troballa que es troba en perfecte estat de conservació. Durant els treballs també s'ha localitzat un mur d'uns 11 metres de llargària i de 56 cm de gruix fet de maçoneria de pedres i algun element constructiu reaprofitat, com teules lligades amb morter de calç. Segons fonts documentals durant el segle XVII els responsables del monestir van decidir reforçar el tancament del recinte amb la construcció d'un mur perimetral de característiques compatibles amb el mur trobat, per tal de defensar-se d'un grup de Miquelets.

Finalment, també s'ha descobert un altre paviment de petites dimensions, amb filades de pedres disposades als laterals, que delimitarien el traçat del camí. Aquesta descoberta es va realitzar el passat mes de maig durant els treballs d'execució de les obres d'ampliació i millora del col·lector de salmorres de la conca del Llobregat, en el seu primer tram. Les obres ja es van iniciar tenint en compte que s'executaven en un punt molt proper a una zona arqueològica, la qual cosa va permetre fer un seguiment exhaustiu dels treballs.

Les tasques han consistit en el rebaix del subsol fins a 2 m de profunditat com a màxim o fins a detectar restes arqueològiques. Un cop identificades s'ha procedit a la seva delimitació, excavació manual, documentació gràfica i realització de la planimetria. Un cop finalitzin els treballs dels dos trams que encara queden per revisar arqueològicament, es redactarà una memòria científica que permetrà datar-ne exactament el període de construcció.

La zona d'intervenció se situa en els camps de cultiu que hi ha a tocar del camí que va a Sant Benet de Bages, un espai que per la seva proximitat al monestir és una àrea protegida pel Departament de Cultura. Aquesta intervenció doncs evidencia l'encert de protegir l'entorn de Sant Benet de Bages, ja que s'hi han identificat diversos elements, alguns d'ells clarament relacionats amb el monestir. En tractar-se de restes arqueològiques s'haurà d’iniciar la tramitació per a declarar-les  Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)  tal com estableix la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural català.