La intervenció arqueològica que l’Ajuntament de Manresa ha dut a terme al solar de darrera la Casa Consistorial, on s’ha d’aixecar l’edifici que ha d’acollir el nou Arxiu Comarcal del Bages i l’Arxiu Municipal de Manresa, ha tret a la llum possibles restes arqueològiques del call jueu de la ciutat. En concret, s’ha identificat un dipòsit (“lacus”) que amb tota probabilitat correspon a un micvé, cambra utilitzada per als banys rituals jueus.

Es tracta d’una troballa excepcional tant per al país —a Catalunya només se n’han identificat dos, a Besalú i a Girona— com per la ciutat, ja que representa un testimoni material de primer ordre de la comunitat jueva que va viure a Manresa durant l’Edat Mitjana. S’ha fet una visita al conjunt, en la qual hi ha participat l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, la regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante Martínez, i l’arqueòleg Eduard Sánchez Campoy, que s’ha encarregat dels treballs i que ha fet l’explicació de les restes localitzades, que ara s’acabaran de datar amb una nova intervenció. També hi ha assistit el regidor de Centre Històric, Jesús Alonso Sainz, entre altres autoritats i representants d'entitats locals vinculades a la difusió del patrimoni local.

Tal com ha detallat, l’espai on ha aparegut el micvé ha estat edificat des de l’edat mitjana fins a l’actualitat. Es tracta d’un sector molt modificat per innombrables reformes des de l’època medieval, que també va estar afectat pels incendis de 1713 i 1811. La majoria d’estructures constructives que han aparegut responen majoritàriament als edificis enderrocats a la segona meitat del segle XX i a la darrera dècada. Tot i això, en els estrats inferiors, s’han pogut documentar restes de construccions medievals fonamentades a la roca que es poden datar de forma relativa com a anteriors al segle XIV, amb la presència de fragments de ceràmica decorades en verd i manganès, típica de l’època.

És en aquest context d’època medieval que s’ha identificat el micvé —d’uns 3 per 1,5 metres i d’uns 80 centímetres de fondària— del qual ja se’n tenia notícia documental del 1341. Concretament, al ‘Liber iudeorum’ que es conserva a l’Arxiu Comarcal del Bages, on hi ha la menció d’una casa petita o baixa (domus) que el marxant Arnau Blanquer llogà per cinc anys a membres de la comunitat jueva, on s’estaven construint un banys femenins. Aquesta casa estava situada al costat d’unes altres cases que tenia Blanquer, on hi havia uns terrats que haurien de servir per nodrir els banys d’aigua de la pluja. Els treballs arqueològics han anat a càrrec de l’empresa Arqueòlegs.cat i l’estudi documental ha estat elaborat per la historiadora Mireia Vila Cortina, que avui també ha estat present a la visita.

Un espai dedicat al call jueu dins el nou edifici

El nou edifici que ha d’acollir l’Arxiu Comarcal del Bages i de l’Arxiu Municipal de Manresa, que impulsa la Generalitat de Catalunya, haurà d’integrar les restes arqueològiques localitzades. La voluntat és destinar un espai que expliqui la història de la comunitat jueva a la ciutat. Precisament, l’Arxiu Comarcal del Bages guarda actualment la col·lecció del ‘Liber iudeorum’. D’aquesta manera, els documents i el micvé s’integrarien en un mateix edifici emplaçat, justament, on hi havia el call jueu.