I així va ser. Desprès d’una primera part en que el més destacat va ser un xut al travesser dels parroquials, a la represa arribava, en el primer xut a porta del Manresa, el gol que a la fi seria definitiu. Sacada de banda de Jaime Márquez, cop d’esperó d’Eloy Gila des del cor de l’àrea i pilota a l’esquadra dreta defensada pel porter menys golejat del grup (honor ara compartit amb Òscar Pulido). El Manresa es referma en el liderat amb una genialitat.
En els primers minuts el Manresa va dur la iniciativa, però va faltar profunditat. Per la seva banda, el San Cristóbal va aprofitar els pocs espais que ofereix el terreny de joc de Ca n’Anglada per llançar contracops com, per exemple, quan Abde va rebre en profunditat a l’esquena de la defensa manresana i va encarar la porteria rival per, des del balcó de l’àrea, etzibar una gardela que es va estavellar en el travesser (5’). Fins l’equador del període no arribaria la següent ocasió de desnivellar l’empat inicial, i va tornar a ser en les botes d’un jugador local. El lateral, però pràcticament atacant, Héctor Parrado, va xutar des de fora de l’àrea una pilota que es va enverinar i que Òscar Pulido va haver d’escopir per enviar-la a corner, al costat del travesser (22’). Més enllà d’aquestes dues accions, el Manresa va saber defensar-se amb solvència i sense donar-li més marge al seu rival per creure en la victòria. Això sí, en atac el Manresa va estar molt poc actiu i, a banda de botar cinc corners, dos d’ells rematats a fora amb cert perill, la porteria de Carles Segura no va patir cap tràngol. Tot per decidir quan els jugadors van marxar cap els vestidors.
La represa començava amb un altre xut d’Héctor Parrado, molt semblant al de la primera part, que va fregar el travesser defensat per Òscar Pulido (48’). Malgrat aquest avís, el Manresa es va anar fent amb el control del partit a mida que avançaven els minuts i va ser molt més actiu en atac, una situació molt diferent a la de la primera part. En una de les primeres aproximacions a l’àrea local, arribaria la jugada del 0-1, nascuda, com esmentàvem anteriorment, d’una sacada de banda de Jaime Márquez des del costat dret de l’atac manresà i que culminaria Eloy Gila, mig d’esquenes a porteria, amb un cop d’esperó amb el peu esquerra que feia morir la pilota al fons de la xarxa (57’). Desprès del gol vindrien uns minuts en que, lluny de conservar el tresor, el Manresa va voler omplir més el bagul. Tom Diawara va protagonitzar una jugada pel carril esquerra que culminaria amb un xut des del balcó de l’àrea, però que sortiria un pel alta per sobre del travesser (61’). El mateix Tom Diawara, molt actiu en aquesta fase del partit, arribava fins a la línia de fons per efectuar una passada de la mort que es va passejar per davant de la porteria parroquial sense trobar rematador (63’). Minuts després Nil Garrido feia tremolar els ciments de Ca n’Anglada amb un xut de falta directa que va fregar l’esquadra esquerra defensada per Carles Segura (76’).
En la recta final el San Cristóbal va anar a cremar les naus, però de nou es va trobar amb un equip inexpugnable en defensa. Tan sols una doble rematada del capità local Mario Cantí, a boca de gol, i la doble aturada d’Òscar Pulido, van fer perillar la victòria del líder (77’). Aleix Díaz, en un contracop i en una posició privilegiada, podia haver posat la cirereta al pastis, però el xut franc des de fora de l’àrea va anar a les mans de Carles Segura (82’). Amb un clima un xic encès i amb el patiment corresponent, els deixebles de Mikel Azparren marxaven cap els vestidors amb la satisfacció de la feina ben feta i, per segona setmana consecutiva, a dalt de tot de la classificació. Dissabte (17 hores), el Sabadell B posarà a prova un lideratge al que el Manresa li ha agafat estima.