Com a candidatura portàven treballant per a la redacció i l’aprovació del POUM des del 2011, any en què es presenten per primera vegada a les eleccions municipals. Per tant, es senten molt partícips d’aquesta iniciativa que finalment comença a veure la llum. És un document polític d’ordenació urbanística que afecta a tothom. El POUM pel qual han treballat planteja una remodelació de l’estructura urbana existent més que no pas una expansió.

És una mirada a llarg termini que posa la vida, la remodelació, l’adquisició de nous equipaments i les xarxes quotidianes al centre del debat. No és un POUM que agradarà a qui volia especular i fer negoci amb “grans zones de creixement”. Contràriament, és una mirada de l’urbanisme del poble que preveu un decreixement a Artés respecte de les previsions de les normes subsidiàries vigents, datades del 1987. Volen aprofitar per remarcar que la  incidència en la regidoria d’urbanisme acaba el maig de 2023 i, tot i la feina feta i molts aspectes que compartim d’aquesta proposta, volen marcar distància amb algunes decisions que finalment s'hi incorporen amb les quals no estan d’acord.

Superfícies comercials

L’actual document d’aprovació proposa el llindar de 800 metres quadrats per la instal·lació de superfícies comercials a les zones cèntriques del poble. Artés fa una colla d’anys que aposta per la promoció del petit comerç, els circuits curts i per definir un tramat urbà que obeeixi a les xarxes quotidianes de la gent. És incompatible defensar el petit comerç i de proximitat amb l’establiment de grans superfícies comercials al centre del poble. És per això que proposen rebaixar aquest llindar de 800 metres quadrats fins a 700.

Contra l’ordenació plantejada a Roquinyons

No entenen què s’ha fet amb la proposta de Roquinyons. Coneixen els antecedents i fins al maig de 2023 teníem treballada una proposta que redefinia de cap a peus Roquinyons, rebaixant les expectatives de creixement de l’àmbit. El que s’ha proposat és pràcticament el mateix que hi havia abans del POUM (sense la ronda, cosa que considerem molt positiva). Una zona amb grans xalets, amb una ocupació irracional de sòl, amb poca protecció de l’entorn natural, que va en contra de les recomanacions de la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Catalunya Central i en contra dels propis objectius generals del POUM. És com si el POUM remés en una direcció i la proposta de Roquinyons remés en la contrària. És per això que han presentat una al·legació per recuperar la línia de treball que teníen fins a maig de 2023 o, en cas contrari, per designar directament el sòl a no urbanitzable. 

Incorporació dels paleocanals al catàleg de patrimoni

Els paleocanals són restes d'una vall, d'un llit fluvial, d'un canal de marea, etc. excavats en sediments antics i fossilitzats per estrats més moderns. A la mateixa pàgina web de l’Ajuntament d’Artés s’explicita que el poble disposa d’una xarxa de camins senyalitzats molt variada que permet la tria d’excursions de diversos nivells. Actualment però, els paleocanals no figuren al catàleg de patrimoni i, per tant, no en tenim garantida la protecció. És per això que han presentat una al·legació perquè s’incorporin els paleocanals de l’itinerari geològic al catàleg de béns a protegir, també els de l’àmbit de Roquinyons. 

Contra l’enderroc dels habitatges de davant de l’ajuntament

En la proposta d’ordenació del POUM d’aquesta aprovació inicial hi ha una estratègia que comparteixen: esponjar i definir noves connexions per tal de millorar les xarxes quotidianes de la gent. Aquest objectiu va lligat, algunes vegades, a expropiacions per enderrocar en planta baixa i definir nous passos en carrers que actualment queden tallats (és el cas del carrer Pirineu, per exemple). Tot i que entenen les afectacions privades a veïns i veïnes, les expropiacions, que evidentment es paguen, estan justificades per l’interès públic. Tot i això, consideren que la proposta d’enderroc que s’estableix pels tres edificis singulars de davant de l’Ajuntament, que formen part del conjunt arquitectònic del carrer Raval, en la balança de peròs i contres, no és justificable.

És per això que han presentat una al·legació per tal de reconsiderar-la. No s'oposen en cap cas a l’expropiació (per rehabilitar-ho en habitatge públic o equipaments, per exemple), sinó a aquest enderroc. Per acabar, volen agrair la participació de la ciutadania en tot el procés (en els tallers, les xerrades, les matinals, les reunions,...). Ha estat un procés ple de dificultats i millorable en algunes fases. També a l’hora de presentar les al·legacions en aquesta aprovació inicial. Per bé que totes aquestes esmenes són legítimes, cal prioritzar el bé comú i col·lectiu a les demandes de caràcter privat.