El pas de les estacions comporta canvis d’armari. També a la cuina. Les amanides, sopes fredes i altres plats lleugers deixen pas a olles fumejants plenes de brous i guisats, que escalfaran cos i estómac per igual en els mesos vinents. És moment d’omplir els pots de llegums i de fer buit al congelador per satisfer-lo de tàpers de brou.

Avantatges dels plats de cullera
Aquests plats són bons per al cos. En elaborar-los amb llegums, hortalisses, carn o peix, són opcions molt nutritives, amb gran quantitat de vitamines, minerals i aminoàcids essencials. A més, ens fan calor: què hi pot haver millor en arribar a casa un dia de fred que un bol fumejant sobre la taula? També són plats econòmics: en cuinar-se en quantitats grans, el cost per plat és molt menor, a més que es poden elaborar amb ingredients de baix preu: llegums, tubercles, verdures, pastes, arrossos…

Ens ajuden a estalviar temps. Es poden preparar en molta quantitat, distribuir en recipients i congelar per menjar en un altre moment. Prioritzant l’ús de verdures, hortalisses i tubercles obtenim plats molt saludables. I són molt versàtils. En una olla es poden elaborar infinitat de plats amb els ingredients que tenim de temporada.

Sabors tradicionals, saciants i nutritius
El receptari tradicional ens brinda multitud d’idees nutritives que podem incloure a les nostres cuines. Moltes d’aquestes elaboracions neixen fruit de la necessitat, haver de cuinar alguna cosa per a una gran família que sigui substanciós amb pocs ingredients. Per això moltes d’aquestes receptes són econòmiques, fàcils i versàtils. La ‘porrusalda’, elaborada amb patata i porro, que aporten sacietat i energia, conforma un àpat complet acompanyat d’un peix a la planxa.

El ‘recao’ de Binèfar és un guisat de mongeta blanca que només s’elabora amb verdures; o els grelos amb patates, són opcions vegetarianes estupendes. N’hi ha també que inclouen proteïna animal, com la caldereta de peix, nutritiva, en elaborar-se amb peix fresc, patates i verdures variades; o el pollastre guisat amb poma, un clàssic tan versàtil com ric. Però n’hi ha més.