Malgrat les baixes amb que va viatjar L’Hospitalet al Congost, sempre s’ha de recelar d’un equip bastit per ser candidat a l’ascens i que, malgrat l’erràtica trajectòria lluny de La Feixa Llarga, només tres punts el separaven de la zona de promoció d’ascens abans de començar la jornada. En moments puntuals, els deixebles de Jaime Delgado van dominar el joc i van demostrar solidesa en totes les seves línies, però també ho va fer en altres fases un Manresa que va tornar a ratllar la perfecció en defensa i que va trepitjar més l’àrea rival que no pas a l’inrevés. Un gol d’oportunista d’Aleix Díaz (24’) i un altre de traca i mocador de Moha Ezzarfani (83’), des del seu propi camp, semblava que duien a la seva afició cap el primer final de partit plàcid aquesta temporada, però aquesta placidesa només va durar quatre minuts, fins que Ton Alcover va retallar distàncies (87’). Els intents visitants de restablir les taules al marcador van ser inútils i el Manresa certificava la novena victòria d’aquest curs (la cinquena al Congost), ampliant a dotze els punts d’avantatge sobre el sisè classificat, el primer que no jugaria la promoció d’ascens. Al migdia, festa al pavelló; a la tarda, festa a l’estadi. El Congost és una festa!

 En els primers minuts de joc L’Hospitalet va tenir un xic més de protagonisme amb la pilota als peus, però també manca de profunditat. Al contrari d’un Manresa que va gaudir de tres accions amb segell de perill sobre la porteria d’Aliaga. Primer amb un xut de falta directa d’Antonio Romero, lateral, que va fregar el travesser (3’). Després arribarien dues accions en que Eloy Gila i Moha Ezzarfani li van robar la cartera a la defensa visitant, però els seus xuts francs els va aturar Aliaga, primer (15’), i va sortir per sobre del travesser, després (16’). Lluís Estebe va donar la resposta poc després amb un xut amb tot al seu favor per anotar el 0 a 1, però que va sortir molt per sobre del trevesser (20’).

 Quan el Manresa es va espolsar el domini territorial i va anar guanyant metres, arribaria la primera clatellada sobre la porteria d’Aliaga. Antonio Romero, des del balcó de l’àrea i en la zona d’interior esquerra, xutava una pilota que anava cap el pal esquerra del porter visitant, però que Aleix Díaz va canviar de trajectòria, fent inútil l’estirada d’Aliaga (24’). Després del gol el Manresa va gaudir de possessions llargues, ‘jugant’ una mica amb un rival tocat pel gol encaixat. Fins que en la recta final de la primera part L’Hospitalet va fer un clic que el va dur novament a guanyar metres i a arribar pels dominis d’Òscar Pulido, però amb la mateixa manca de profunditat que a l’inici del partit. La última ocasió de perill la van tenir als seus peus Izan Sarmiento amb un centre xut que es va enverinar i que Aleix Díaz va estar a punt de caçar, amb Aliaga ja batut (43’).

 La represa va començar amb molt de ritme per part d’ambdós equips, però també amb moltes imprecisions. Potser la pilota corria massa apresa i calia posar una mica de pausa. L’ímpetu va anar decreixent amb el pas dels minuts, uns minuts que no van generar pràcticament cap tràngol en les porteries més enllà d’un centre des de l’esquerra de Tom Diawara que Aleix Díaz va rematar de primeres i que Aliaga va neutralitzar amb una intervenció de mèrit (56’). Com que a les àrees no s’arribava amb fluïdesa, doncs les defenses guanyaven sempre la partida a les davanteres, Moha Ezzarfani es va inventar el gol de la tarda, de la setmana, del mes... La pilota va sortir escopida de la defensa manresana i va anar a parar als peus del davanter martorellenc; aquest, que ja feia minuts que s’havia adonat que Aliaga es situava lluny de la seva porteria, no s’ho va pensar i, amb un control i un xut de primeres, va clavar una vaselina que va aixecar els aficionats dels seus seients, que aquests van empènyer amb la mirada, que va botar a terra, després al travesser i, finalment, va morir al fons de la xarxa del gol nord de l’estadi (83’). Si de traca i mocador va ser el gol de tisora que Moha Ezzarfani va anotar a L’Escala, aquest també ho va ser. I multiplicat per... Però com el Manresa d’aquesta temporada du al seu ADN les victòries per la mínima, quatre minuts després Ton Alcover aprofitava una prolongació des de la dreta cap a l’altura del segon pal per evitar la novena porteria a zero del Manresa i per posar l’ai al cor dels aficionats locals (87’). Aleix Díaz, en una ràpida resposta, a punt va estar de tornar les coses al seu lloc, però el seu xut creuat (amb poc angle) va sortir fregant la soca del pal d’un Aliaga ja superat (88’). Izan Maldonado, amb un xut molt potent des de més enllà del balcó de l’àrea que va sortir a fora (92’) i un cop de cap de Carlos Martínez que va estar a punt d’aigualir la festa (94’), van ser les últimes fuetades de L’Hospitalet. Un equip que, com li passa a un altre candidat i que va passar també pel Congost fa quinze dies, el Badalona, encara no ha trobat la tecla de la regularitat quan ja s’ha complert més d’un terç de la competició. Virtual o no, el Manresa segueix líder i diumenge visitarà el municipal de Mollerussa (12:30 h.), un camp d’on han volat nou punts, amb la intenció d’aconseguir la desena victòria de la temporada. Seria una xifra rodona. I maca.