Mal menor pel Manresa. En un partit en que es va avançar per dues vegades al marcador gràcies a l’encert d’Eloy Gila i Tom Diawara, els deixebles de Mikel Azparren es van haver d’encomanar al seu capità, Òscar Pulido, que una vegada més es va posar la capa d’heroi per evitar que Traoré, des del punt de penal, anotés el tercer gol del seu equip. L’equip empordanès, amb un autogol de Reche i la setena diana de l’ex del Manresa Khalid Noureddine, havien neutralitzat els gols locals, però quan ja llepaven la mel de la victòria, al minut 91, Òscar Pulido va evitar la tragèdia.

 El partit va començar amb uns primers deu minuts en que el Manresa va monopolitzar la possessió de la pilota, però sense endevinar quin era el color de la camiseta del porter visitant. És més, la primera ocasió de gol va tenir color verd-i-blanc, quan una internada de Santiago Varese pel carril dret la va culminar amb una assistència sobre l’arribada de Khalid Noureddine pel carril central, però aquest, amb un xut de primeres i en una posició immillorable, va xutar per sobre del travesser (11’). Amb el partit un xic més equilibrat, arribaria el primer gol del matí. El gol va néixer a l’àrea del Manresa, amb una passada llarga d’Òscar Pulido amb la mà cap a Aleix Díaz; aquest va fer la paret amb Tom Diawara per tornar a rebre, per ficar-se fins la línia de fons i retallar amb un gest elegant el defensa Gallardo; finalment la passada de la mort cap a l’arribada d’Eloy Gila es convertia en l’1 a 0 (20’). La pissarra dels partidets dels dijous, convertida en gol.

 El partit ja era obert i les possessions de pilota es repartien a parts iguals, encara que la iniciativa quasi sempre partia de la part local, amb un Peralada més còmode esperant al darrera i jugant a la contra. Una falta penjada a l’olla i que Varese va rematar de cap a les mans d’Òscar Pulido va ser l’únic productiu dels visitants en atac (35’), mentre que dos xuts d’Aleix Díaz i Eloy Gila van dur el segell local, el primer des de lluny al que Aitor Mújica va respondre en dos temps (42’) i el segon quan Gila va rebre en profunditat i un cop a l’àrea, en una posició franca, feia estirar-se al porter visitant, que aturava arran de gespa (43’).

 La represa no va tenir amo. La pilota es va moure d’un àrea a l’altre sense descans i sempre amb la incertesa del marcador present a l’estadi. L’empat tornava a establir-se al marcador després d’escriure’s el passatge d’un guió que semblava escrit pel mateix guionista de la setmana passada, a Mollerussa. Pilota perduda al mig del camp, contracop per l’esquerra de l’atac peraladenc, Busquets cap a Ramírez i passada cap a l’àrea petita; allà tot ho tenia al seu favor Òscar Pulido per neutralitzar el perill, però la dissort va voler que Reche, en el seu intent de refús, fiqués la pilota al fons de la seva pròpia porteria (50’). I tornar a remar! Però el Manresa es va recuperar anímicament del cop que va significar l’empat visitant i en poc més de deu minuts aconseguia trenar una jugada que tornava l’alegria a l’estadi. Antonio Romero recuperava la pilota en camp propi, la passava cap a Moha, aquest triangulava amb Eloy Gila i la filtrava cap a la banda dreta, on era tot sol Tom Diawara; l’egarenc encarava la porteria visitant i, amb cama esquerra, batia Aitor Mújica amb un xut ajustat al seu pal dret (61’). Un calfred, però, recorria els cossos dels encara contents aficionats manresans quan un xut de Manu Mejía, des del balcó de l’àrea, picava en la soca del pal esquerra defensat per un Òscar Pulido que no va veure arribar el perill, tapat per propis i estranys (62’).

 S’entrava a la recta final del partit amb una cursa per la zona d’interior dret protagonitzada per Aleix Díaz i culminada amb un xut més enllà de l’àrea gran que va passar tan a prop de la porteria que, inclús, molts aficionats van cantar gol des de les seves cadires (71’). El teva-meva va dur el partit a un nou empat al marcador, el tercer després del 0-0 i l’1-1. Santiago Varese treia de banda cap a Traoré, aquest pentinava cap el cor de l’àrea petita i allà apareixia Khalid Noureddine per allargar encara més l’ombra dels ex, aquesta temporada, i unir-se a Javi López i Toni Sureda, anotant a boca de gol l’empat 2 a 2 a l’atrotinat marcador del Congost (80’). Moha Ezzarfani responia dos minuts després amb un retall al costat del vèrtex de l’àrea gran i amb un xut que, però, no va trobar porteria ()82’). Com tampoc va trobar porteria, miraculosament, un xut de Khalid Noureddine, tot sol davant Òscar Pulido, que hagués sigut el doblet del davanter figuerenc i, pràcticament, la sentència (83’). Però el guió del partit va donar un gir inesperat exactament al minut 90, després d’un altre gir, aquesta vegada de Teixidor davant Manel Martínez i que acabaria amb el visitant per terra i amb l’àrbitre assenyalant el punt fatídic. Després de quasi dos minuts d’espera insuportable, el final de tot plegat va ser el que feia constar a l’inici de la crònica. Tothom amb la mirada posada sobre Òscar Pulido, que amb una gran mà es va convertir en heroi d’uns i botxí d’altres.