 |
|
|
|
L’acte ha comptat amb la presència de l’Alcalde de Manresa, Marc Aloy i Guàrdia, l’alcaldessa de Balsareny, Glòria Casaldàliga Riera, i de representants de la Junta de la Séquia i de la Fundació Aigües de Manresa - Junta de la Séquia. Aquesta recreació simbolitza un dels moments clau de la història que ha vinculat les ciutats de Manresa i Balsareny al voltant de la Sèquia, l’obra d’enginyeria medieval que va assegurar el progrés econòmic i social de Manresa.
Durant l’acte, a part de la tradicional comitiva de pujada fins al castell i l’entrega dels capons, també s’ha comptat amb actuacions dels Dansaires dels Pastorets de Balsareny i amb una ballada de gegants dels “Els K + Sonen” de Balsareny i els Geganters de Manresa.
La història dels capons
La tradició de l’entrega dels dotze galls capons al baró de Balsareny, es remunta al segle XIV, quan el rei Pere III va autoritzar la ciutat de Manresa a construir una resclosa al riu Llobregat per desviar l’aigua cap a la Séquia. Aquesta infraestructura va ser clau per al desenvolupament de la ciutat.
El 1583, una forta riuada va destruir la resclosa, dita dels Manresans, situada prop del Castell de Balsareny. Davant l’emergència, els manresans van tallar arbres de les propietats del baró sense el seu permís. Això va derivar en un plet guanyat pel baró, que va obligar la ciutat a pagar un cens anual de dotze capons a canvi de poder tallar arbres sempre que fos necessari.
Tot i que aquest cens va quedar abolit amb la desamortització, la tradició es va restablir amb la democràcia, convertint-se en un acte simbòlic d’agermanament entre les dues ciutats.
Un llegat viu
Avui, el canal de la Séquia segueix sent vital per Manresa i el Bages i aquest acte, que combina història, cultura i tradició, i reforça els vincles entre Balsareny i Manresa, també posa en valor una de les infraestructures més importants del territori. |
