Els nois adolescents de Catalunya que s'identifiquen com a gais tenen menys benestar emocional que els que s'identifiquen com a heterosexuals, però només als municipis petits. Així ho ha constatat l'estudi "Benestar emocional, orientació sexual i estigma interpersonal en adolescents cis-gènere de Catalunya, des d'una perspectiva de gènere i territorial", publicat a la revista Psychology of Sexual Orientation and Gender Diversity. L'estudi forma part del Treball Final de Master  en Salut Pública de la investigadora i docent d'UManresa, Gemma Drou, i també formarà part de la seva tesi doctoral

El treball, realitzat amb la col·laboració d'altres investigadores, constata que les desigualtats de benestar emocional segons orientació sexual durant l'adolescència depenen del tipus de municipi. L'estudi utilitza les dades recollides en les enquestes DESKcohort, que es fa entre joves de la Catalunya Central, i l'enquesta FRESC, de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, que es fa entre joves de Barcelona. Les dades es van recollir durant els anys 2020 i 2021 entre més de 7.000 adolescents d'entre 15 i 19 anys. 

Més malestar emocional com més petit és el municipi

L'estudi publicat constata que als municipis petits, els que tenen menys de 30.000 habitants, els nois gais tenen menys benestar emocional que els nois heterosexuals, diferència que s'observa en menys mesura i de manera no significativa a les ciutats intermèdies com Manresa, Igualada i Vic o a la metròpoli de Barcelona. A més, aquestes diferències observades als municipis petits estan relacionades amb el fet d'haver patit assetjament escolar o de tenir unes males relacions amb la família. 

Segons Gemma Drou, els resultats de l'estudi "suggereixen que les desigualtats de benestar emocional segons orientació sexual són parcialment atribuïbles a l'estigma que els adolescents poden patir degut a la seva orientació sexual en les seves relacions interpersonals" i afegeix que també estan directament relacionats amb "l'estigma a un nivell més estructural vinculat amb un territori, que a través de les seves polítiques o de les seves normes socials pot condicionar l'experiència viscuda pels adolescents no heterosexuals". 

Bisexualitat i menor benestar emocional

Una altra conclusió a la que han arribat les autores de l'estudi és que els nois i noies que s'identifiquen com a bisexuals són els que presenten menys benestar emocional, independentment del tipus de municipi on visquin. Els resultats constaten que no hi ha diferències significatives entre el benestar emocional de les noies i nois que s'identifiquen com a lesbianes o gais en comparació amb els que s'identifiquen com a heterosexuals, però sí que n'hi ha entre les persones bisexuals i les heterosexuals, tant a pobles petits com a ciutats intermèdies i a la metròpoli barcelonina. Les autores conclouen que aquestes desigualtats també es poden explicar pel fet d'haver patit assetjament escolar, sobretot en el cas de nois bisexuals, o per les males relacions familiars, sobretot en les noies bisexuals. 

Els resultats de l'estudi coincideixen amb altres estudis que mostren com dins del col·lectiu LGB (lesbianes, gais, bisexuals), les persones bisexuals són les que tenen menys benestar emocional, en part pel fet que la bisexualitat és encara una orientació sexual qüestionada tant per part del col·lectiu heterosexual com del mateix col·lectiu LGB, suposant una font d'estigma extra per als adolescents bisexuals.  Així, si bé sembla ser que a Catalunya hi ha hagut una acceptació progressiva de la homosexualitat, menys penalitzada socialment sobretot a les ciutats intermèdies i a la metròpolis de Barcelona, l'acceptació de la bisexualitat va encara un pas per darrere. 

Solucions col·lectives i alliberadores 

El treball constata que les orientacions sexuals no heteronormatives són penalitzades socialment perquè no s'ajusten a les normes establertes de gènere i orientació sexual. Tot i que la despenalització de l'homosexualitat a Espanya i les polítiques recents han avançat cap a la igualtat de drets per a les persones LGTBIQ+ a nivell català i espanyol, encara queda molt per fer per assegurar una protecció efectiva d'aquests drets. Segons afirmen les autores de l'estudi "L'educació en la diversitat sexual es considera una eina per avançar cap a una societat on les normes de gènere i d'orientació sexual no limitin el benestar emocional ni la llibertat dels adolescents".

L'estudi, publicat a la revista Psychology of Sexual Orientation and Gender Diversity, també formarà part de la tesi doctoral de Gemma Drou Roget, professora a la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa, que desenvolupa a la Universitat d'Alacant sota la co-direcció de la doctora Carmen Vives (Universitat d'Alacant) i el doctor Albert Espelt (Universitat Autònoma de Barcelona). La investigació compta, a més, amb la col·laboració de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya. De fet, Gemma Sarral, de l'Agència de Salut Pública, ha dissenyat l'estudi a partir del qual s'ha elaborat l'article. A més de Drou, l'article el signen Marina Bosque Prous (UOC), Helena González Casals (CEEISCAT), Ester Teixidó Compañó (UManresa – FUB), Carmen Vives Cases, (Universitat d'Alacant), Cinta Folch (CEEISCAT), Esther Sánchez Ledesma (Agència de Salut Pública de Barcelona), Judit Rogés (UManresa – FUB), Gemma Sarral (Agència de Salut Pública de Barcelona) i Albert Espelt (UAB).