L’objectiu de la jornada serà explorar i potenciar els punts de contacte entre projectes d’investigació i la possibilitat de generar accions de transmissió de coneixements en museus i centres patrimonials. La seva organització s’inscriu dins el projecte d’investigació «Desigualtat, mobilitat social i conflicte a la Corona d’Aragó (segles XIII-XVI)» desenvolupat per la Universitat de Girona i la Institució Milà i Fontanals-CSIC de Barcelona, en col·laboració amb la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya (XMHCat). A partir del període i temàtica objecte d’estudi, les diverses intervencions programades responen a la voluntat de mostrar aquelles línies de treball en les que la recerca bàsica conflueix amb els equipaments que conformen la XMHCAT.
En aquest sentit, cal recordar que aquesta xarxa va ser creada a finals del 2010 amb la voluntat d’aplegar els equipaments museístics i monumentals d’arreu del país que comparteixen un interès museogràfic, científic o territorial a l’hora de generar una narració coherent i global de la història de Catalunya. A la vegada es volen establir sinergies que permetin coordinar polítiques de difusió, conservació i dinamització cultural del patrimoni històric i que, des de bon començament, el conjunt monumental del castell de Cardona forma part d’aquesta xarxa.
El format de les ponències és divers, però s’ha volgut atorgar un especial protagonisme a la relació que s’estableix entre la persona que s’encarrega de la investigació i la responsable del centre que porta a terme la transferència de coneixements. En el cas concret de Cardona, la intervenció a fer pel director de l’Arxiu Històric de Cardona, el Dr. Andreu Galera, s’inscriu dins l’àmbit dedicat als marcadors d’estatus i porta per títol “Arquitectura residencial i marcadors d’estatus en el cas de la vila de Cardona (segles XIV-XVI)”.
La voluntat és que la jornada es converteixi en una sessió de treball que faciliti la reflexió i l’intercanvi d’idees, a la vegada que explorar possibles fórmules i recursos a l’hora d’afavorir la seva divulgació. Tot plegat respon a la idea d’escurçar la distància que separa la ciència històrica bàsica i la ciència històrica aplicada per establir estratègies efectives de com arribar al gran públic. I, en darrera instància, remarcar la utilitat de les humanitats en la societat actual.
