Les Cambres de Comerç catalanes han mantingut una reunió a La Llotja de Mar amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el delegat del govern a Catalunya, Carlos Prieto, i el director de l’oficina d’Assumptes Econòmics i G20 del govern espanyol, Manuel de la Rocha, amb l’objectiu de transmetre’ls les principals preocupacions de l’empresariat català pel que fa als reptes de l’economia espanyola i catalana. La reducció de la burocràcia i millorar la productivitat i la inversió en infraestructures estratègiques han estat en aquest sentit alguns dels punts clau que les Cambres han traslladat al cap de l’executiu de l’Estat.
La trobada ha comptat amb el president del Consell General de Cambres de Catalunya, Josep Santacreu, i els presidents/es de la resta de Cambres: Jaume Fàbrega (Girona); Ramon Alberich (Sabadell); Jaume Saltó (Lleida); Laura Roigé (Tarragona); Silvia Gratacós (Manresa); Pol Fages (Palamós); Mario Basora (Reus); Albert Sibils (Sant Feliu de Guíxols); Jordi Seguí (Tàrrega); Ramon Talamàs (Terrassa); Francesc Faiges (Tortosa) i Josep M. Rovira (Valls). També hi ha participat Inma Riera, directora general de la Cámara de Comercio de España. Finalment, a la reunió hi han intervingut també com a representació d’empresaris/es catalans, Eloi Planes, president executiu de Fluidra, Albert Magrans, conseller delegat de Roca Group, Maria del Mar Nogareda, vicepresidenta i directora general d’Hipra i Ana Vallés, presidenta del grup Sorigué.
Els principals reptes de l’economia espanyola i catalana
En el decurs de la trobada les Cambres en primer lloc han exposat al president del govern espanyol la necessitat d'afrontar amb determinació els reptes estructurals de l'economia espanyola. El primer d’aquests reptes és la crisi de l’habitatge, on s’ha reclamat reforçar la seguretat jurídica per incentivar l'oferta, desbloquejar la Llei del Sòl i fomentar la construcció industrialitzada, que redueix significativament els terminis de construcció respecte a la construcció tradicional i pot utilitzar materials més sostenibles. Així mateix, han recordat que la millora de la connectivitat amb transport pot ajudar a desconcentrar la demanda en els nuclis urbans més saturats. 2 Pel que fa a la productivitat, que és clau per a la progrés de les nacions a mitjà i llarg termini, les Cambres de Comerç catalanes han alertat sobre l'absentisme laboral creixent i han demanat al govern espanyol quines mesures preveu per afrontar aquesta problemàtica. A més, han reclamat una aposta ferma per la inversió productiva i la innovació, que són palanques per a la productivitat.
Un altre aspecte que preocupa les Cambres pel que fa a la competitivitat empresarial, i lligat també al repte de la productivitat, és l’excés de burocràcia i regulacions, una política que ja es reclama des d’Europa i que suposa un fre especialment per a l’activitat de petites i mitjanes empreses. Pel que fa a l’economia catalana, les Cambres han tractat en primer lloc el dèficit crònic d’inversió en infraestructures que pateix Catalunya per part de l’Estat. En aquest sentit han instat el govern espanyol a complir amb la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut i han fet èmfasi en projectes estratègics com el Corredor Mediterrani, l'aeroport de Barcelona i la xarxa de Rodalies, que requereixen una col·laboració estreta entre administracions per garantir-ne el desenvolupament. Finalment, s’ha valorat positivament la disposició de l’Estat a treballar en un nou sistema de finançament singular per a Catalunya, tot reclamant que tingui en compte factors com el principi d’ordinalitat i el cost de la vida. Segons les Cambres, aquest nou model podria servir de referent per a altres comunitats autònomes per promoure una distribució de recursos més equitativa i eficient.
Transició energètica i hídrica, també al focus del debat
Les Cambres han posat de manifest la preocupació pel baix nivell de cobertura de les energies renovables a Catalunya, que actualment només suposen el 13,6% de la demanda elèctrica, molt per sota de l'objectiu del 50% per al 2030, i l’alta dependència de l’energia nuclear. També han reclamat inversions urgents per millorar la xarxa de distribució elèctrica, promoure el desenvolupament de sistemes d'emmagatzematge d'energia i simplificar la normativa per facilitar la transició cap a un model energètic descentralitzat i sostenible. Pel que fa a la gestió hídrica, cal abordar la sequera com un repte estructural i no conjuntural, assenyalant que la indústria ha fet un gran esforç per reduir el consum d'aigua sense comprometre el seu valor afegit brut. En aquest sentit, s’ha posat en relleu la tasca de l'Observatori de la Transició Hídrica de la Cambra de Comerç de Barcelona, que està treballant en un nou model de gestió hídrica per Catalunya. L’Observatori presentarà molt aviat un nou estudi que analitzarà els principals desafiaments en aquest àmbit en 10 sectors productius i destaca la necessitat d'un gran Pla de Transició Hídrica que impliqui les empreses, les administracions i les entitats del territori.
