Identificar les seves necessitats, reduir els ingressos hospitalaris i coordinar els dispositius assistencials per oferir una millor atenció a la persona son alguns dels projectes que es volen treballar a nivell de totes les línies assistencials de l'àmbit de salut. La Catalunya Central té un important índex de sobreenvelliment amb un 15,7%, lleugerament per sobre de la mitjana catalana. Un 4,12% de la població d'aquest territori és pacient crònic complex o amb malaltia avançada. La majoria d'aquestes persones reben un seguiment d'infermeria, un rol que agafa un pes rellevant en el seguiment de la seva malaltia i el control de l'evolució de la mateixa, en coordinació amb el professional mèdic de referència del pacient.

El gerent de la RSCC, Toni Sánchez, ha posat en valor l'organització de la primera jornada com un espai idoni per a "compartir coneixements i experiències i sobretot, traçar conjuntament el camí cap a un model assistencial més integrat, resolutiu i adaptat a les necessitats de la nostra població". La jornada s'ha obert amb la participació del director operatiu per a la transformació de l'atenció intermèdia, Marco Inzitari i la intervenció del professor de grau de fisioteràpia a la UVic-UCC i especialista en geriatria, Pau Moreno que ha parlat de l'envelliment saludable. S'han fet tres taules rodones per a presentar 16 experiències de bones pràctiques al territori al voltant de tres eixos: els models organitzatius, el rol dels professionals i el treball comunitari.

Identificar adequadament els pacients per poder atendre'ls des del millor recurs assistencial és una de les claus assistencials als pacients crònics d'alta complexitat. També donar adequada resposta farmacològica i formar als professionals. Entre les bones pràctiques que s'han compartit, a la primera taula s'ha parlat de l'atenció proactiva dels pacients per fer una millor prevenció de crisis de descompensació des de l'atenció primària. També s'ha potenciat la unitat de transició que s'inicia al 2022 a l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa com un punt intermedi entre el servei d'urgències i la destinació final del pacient i s'ha desenvolupat en el territori l'atenció integral a la cronicitat amb l'equip de suport de valoració (antiga UFISS) en el servei d'urgències i unitats d'hospitalització de Sant Joan de Déu per poder fer trasllat directe a unitat de subaguts de l'Hospital de Sant Andreu.

A la segona taula s'ha posat en valor projectes i iniciatives de més o menys envergadura, liderats pels professionals, promovent la millora de les competències, incorporant nous perfils professionals, i sempre amb la intenció de millorar l'atenció a les persones. Un dels exemples a destacar és la infermera referent de pacient que ha implementat l'Hospital Sant Jaume de Manlleu així com també l'itinerari formatiu que s'ha ofert a les infermeres clíniques de cronicitat complexa de l'AP d'Osona per part de l'atenció intermèdia del Consorci Hospitalari de Vic-Fundació Hospital de la Santa Creu. El darrer tema que s'ha treballat en una tercera taula ha estat l'aproximació a la comunitat amb experiències com les de l'Hospital de Berga d'educació sanitària o el clauer de comunicació que s'adreça a persones amb dificultats per a comunicar-se. També el projecte d'humanització al final de vida que empeny la Fundació Sant Andreu Salut.

Els objectius que s'han plantejat amb la transformació de l'atenció intermèdia és ue les persones amb problemes de cronicitat i complexitat siguin ateses al dispositiu mes adient en cada moment que majoritàriament passa per l'atenció intermèdia i les alternatives a l'hospitalització convencional. Un altre aspecte que es vol aconseguir és que les persones passin el màxim de temps possible al seu domicili amb l'atenció i les cures necessàries proveïdes pels dispositius assistencials amb integració amb l'àmbit social com és el SAD municipal (Servei d'ajuda a domicili). Des de l'equip de cronicitat s'està monitoritzant quants dies a l'any amb malaltia avançada i patologia crònica estan a casa seva disminuït els dies d'ingrés hospitalari i s'està començant a observar una tendència d'increment dels dies d'estada a domicili. La jornada es farà cada dos anys amb la voluntat de poder avaluar avenços a nivell territorial.