El 22,1% del jovent a Catalunya que està o ha estat tutelat per l’Administració compagina els estudis amb la feina. Així ho revela l’Enquesta FEPA 2023, l’informe anual que publica la federativa que aglutina les entitats que es dediquen a l’acompanyament a l’emancipació de persones joves extutelades i que enguany s’ha elaborat amb una mostra de 3.124 joves de 16 a 25 anys, tot i que el 72,6% es concentra en la franja de 18 a 21. Dels enquestats, el 80,15% són nois; el 18,9%, noies i el 0,96%, persones no binàries.

Segons assenyala FEPA, l’Estat espanyol registra des de fa anys un canvi de tendència en el perfil jove que ha portat a encunyar el concepte de ‘generació sísí’ (sí estudia i sí treballa), en contraposició al terme ‘nini’ que es va popularitzar arran de la crisi econòmica del 2008. Segons dades del Ministeri de Treball i Economia Social, el 15,3%1 del jovent d’entre 16 i 24 anys que tenia feina, estudiava alhora. En el mateix any, la situació aplicava per al jovent tutelat i extutelat i, fins i tot, ho feia en major proporció (22,1%).

“Aquesta xifra cal analitzar-la amb cura perquè reflecteix el compromís del jovent amb el seu projecte de vida, però també és conseqüència de les greus dificultats que afronta per emancipar-se”, assenyala el director de FEPA, Jordi Sàlvia. I matisa: “La majoria de joves que treballa i estudia alhora ho fa per ajudar econòmicament a casa, pagar-se els estudis o disposar de diners propis. Si el jovent extutelat ho fa en major proporció és per la urgència de poder estalviar i afrontar una emancipació precoç i forçada”. En la darrera dècada les persones joves han anat retardant l’edat d’emancipació i tant Catalunya com l’Estat es situen a la cua de la Unió Europea. Enguany, la mitjana a Catalunya està en 29,82 anys, lleugerament per sota de la mitjana estatal (30,4), però superior a l’europea (26,3).

Les xifres contrasten amb la situació del jovent extutelat, forçat a iniciar aquesta etapa gairebé una dècada abans —entre els 21 i els 23 anys—, malgrat enfrontar-se al mateix context socioeconòmic i haver-ho de fer, sovint, sense una xarxa familiar consolidada que pugui proporcionar suports en un moment tan crucial. Quan en assolir la majoria d’edat s’extingeix la tutela administrativa, les persones que han estat en el sistema de protecció poden accedir a una cobertura d’habitatge socioeducatiu que pot arribar fins als 21 anys i a una prestació econòmica temporal que atorga la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència i que enguany és de 778,49 euros, és a dir, l’equivalent a l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya.

La durada d’aquesta prestació ve determinada pel temps d’estada en el sistema de protecció: 12 mesos si la persona hi ha estat menys d’un any i fins als 23 si el tems d’estada ha superat l’any. És aquesta emancipació precoç la que justifica que el jovent prioritzi la incorporació al mercat de treball i, fins i tot, condiciona la tria d’estudis. Segons indica FEPA, l’any 2023 el 68,8% de persones que estudiava ho feia en itineraris formatius professionalitzadors, és a dir, en aquells que podrien facilitar-los un accés ràpid al mercat laboral que reportés prou ingressos per construir un projecte de vida en el curt termini.

Impacte de la reforma del Reglament d’Estrangeria

La vigent enquesta assenyala canvis sense precedents pel que fa a la situació formativa i laboral de la joventut tutelada i extutelada a Catalunya. D’una banda, es dispara la xifra de persones que treballa en termes totals, que arriba pràcticament a la meitat de la mostra (42,4%) quan l’any 2020 estava més de 15 punts per sota (26,9%). De l’altra, s’incrementa la població que opta per formar-se (69,0%), sigui de forma exclusiva o no, i cau a un mínim històric el nombre de joves que ni estudia ni treballa (10,68%). “Aquest canvi de tendència evidencia que amb els suports i els recursos necessaris, la joventut extutelada pot construir un projecte de vida sòlid i, per tant, guanyar en drets de ciutadania i equiparar les seves oportunitats a les de la resta”, apunta Sàlvia.

Així mateix, el director de FEPA agrega que la reforma del Reglament d’Estrangeria és un factor clau a l’hora d’explicar l’increment de l’ocupació del jovent extutelat. “L’impacte d’aquesta norma ja es començava a intuir en l’edició de l’Enquesta de 2022, però enguany cristal·litza de forma més notable i produeix un efecte dominó: augmenta la concessió d’autoritzacions de treball i aquest reforç de la seguretat jurídica es tradueix en un major accés al mercat de treball”, apunta.

Les dades de l’Enquesta 2023 revelen que l’autorització de residència no lucrativa temporal, fins ara la situació administrativa més habitual de la joventut extutelada d’origen migrant, esdevé ara residual (1,92%) i queda desbancada per l’autorització de residència i treball. Aquesta última augmenta més de 47 punts en tres anys i passa d’un 21,7% l’any 2020 a un 78,44% el 2023 i és la que tenen vuit de cada deu persones quan abandonen el sistema de protecció (84%).

Només el 5,57% de joves no tenen la situació regularitzada quan assoleixen la majoria d’edat. “És indubtable que aquesta reforma, llargament reclamada pel sector, ha suposat un gran avanç per una inclusió real i efectiva d’aquest grup de població, però hem d’aspirar que tothom qui surti del sistema de protecció ho faci amb una situació que li permeti viure”, reivindica el director de FEPA.

El salari, la principal font d’ingressos

Una dada rellevant de l’Enquesta FEPA 2023 és que la remuneració generada per la feina és la principal font d’ingressos per al 33,7% persones tutelades i extutelades, sis punts més de qui assenyala que ho són les prestacions específiques per la seva condició (27,6%). Una dada que preocupa a l’organització és que del total de persones ateses en programes d’acompanyament a l’emancipació, gairebé dues de cada deu no tenen cap ingrés ni és beneficiària de cap prestació (18,9%) i, malgrat això, només el 0,09% cobra l’Ingrés Mínim Vital (IMV). “Posar el llindar general en els vint-i-tres anys o exigir a les persones extutelades que hagin estat almenys tres anys en el sistema de protecció per poder sol·licitar-lo deixa fora a persones que responen al perfil per al qual es va crear”, explica Sàlvia.

El 85,2% de la mostra de l’Enquesta FEPA la conformen persones d’origen migrant. Àfrica encara és el continent principal de procedència (88,7%), a molta distància d’Amèrica (6,1%), Àsia (3,42%) i Europa (1,78%). Atenen només el continent africà, si bé sis de cada deu joves procedien del Marroc (59,8%), hi ha persones de fins a 19 nacionalitats.