Un estudi coliderat per Rosa Bosch Munsó, responsable de recerca de l’àrea de Salut Mental de la Fundació Althaia i coordinadora del programa SJD MIND Escoles a l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu, mostra els efectes de la contaminació atmosfèrica i els espais verds en el desenvolupament de problemes emocionals i de conducta en infants de Catalunya. El treball, publicat a la revista Child and Adolescent Mental Health, està liderat pel Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i ha estat possible gràcies al suport de la Marató de 3Cat i l’àrea de Salut Mental del CIBER (CIBERSAM) amb la col·laboració amb l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

Els problemes emocionals i de conducta són freqüents en la infància: es calcula que, aproximadament un 13,4% dels infants i adolescents pateixen problemes de salut mental arreu del món. Aquests trastorns poden continuar en l’edat adulta i tenir un gran impacte en els individus i les seves famílies. Tot i que la genètica és important, el paper dels factors ambientals en el desenvolupament de la salut mental està àmpliament acceptat. En aquest sentit, cada vegada hi ha més evidència que factors ambientals físics presents a l’entorn també juguen un paper fonamental en la salut del cervell.

Per entendre millor la relació entre l’ambient i la salut mental en la infància, el VHIR i l’IRSJD han coordinat un treball amb 4.485 infants i adolescents de 48 escoles i instituts de Catalunya, tant públics com privats. L’estudi inclou 9 centres escolars de Manresa i 538 alumnes de la ciutat. Per una banda, van estudiar la seva exposició a diferents contaminants de l’aire, com el diòxid de nitrogen i les partícules en suspensió, així com la proximitat d’espais verds als centres educatius. Per altra, mitjançant qüestionaris a les famílies, es va analitzar la salut mental de cada infant. Es van estudiar els efectes de l’exposició a contaminació i la proximitat a espais verds durant períodes d’un i quatre anys abans de l’avaluació dels problemes emocionals i de conducta.

Els resultats van mostrar que l’exposició a contaminació atmosfèrica, especialment les partícules PM10, s’associa a un major risc de problemes emocionals com ansietat i depressió, efectes que s'observaven al cap d'un any. D’altra banda, es va observar que el fet de tenir àrees verdes a menys de cent metres de l’escola reduïa el comportament agressiu dels infants. Aquestes diferències s’observaven fins i tot quatre anys després de l’exposició. L’equip investigador assenyala que això pot ser a causa d’efectes beneficiosos derivats directament de l’exposició a zones verdes, com la reducció dels nivells d’estrès, o a través d’altres mecanismes com la promoció de l’activitat física, la interacció social, el joc lliure, o la reducció en el soroll o la contaminació. El treball va analitzar també si el sexe, l’edat, l’estatus socioeconòmic o la predisposició genètica podien influir en aquests resultats. No es van trobar diferències significatives, fet que reforça encara més el pes dels efectes mediambientals com a responsables dels problemes emocionals.

Millorar la qualitat de l’aire en benefici de la salut mental

Els resultats obtinguts en aquest estudi posen de manifest la necessitat de reduir la contaminació i augmentar les zones verdes per protegir la salut mental dels infants. “Cal apostar per estratègies per millorar la qualitat de l’aire i ampliar els espais verds, especialment en àrees a prop de les escoles”, subratlla la Dra. Rosa Bosch, coordinadora del programa SJD MIND Escoles a l’IRSJD, membre del CIBERSAM, responsable de recerca de l’àrea de Salut Mental de la Fundació Althaia i coprimera autora de l’estudi juntament amb Uxue Zubizarreta-Arruti, investigadora predoctoral del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR. En l’estudi també hi ha participat la Dra. Silvia Alemany, investigadora principal del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR i del CIBERSAM.

En el futur, és necessari continuar estudiant en profunditat la relació entre la contaminació i la salut mental infantil per poder desenvolupar mesures més efectives per promoure la salut. El treball ha estat possible gràcies al finançament d'altres entitats com l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), el Instituto de Salud Carlos III, la Marató de 3Cat, la European Regional Development Fundation (ERDF), la ECNP Network ‘ADHD across the Lifespan’, la Fundación ‘la Caixa’, la Diputació de Barcelona, el ‘Plan Estratégico de Investigación e Innovación en Salud’ (PERIS), la Fundación Privada de Investigación Sant Pau (FISP) i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.