Mafalda és una nena intel·ligent, crítica i inconformista, profundament preocupada pels conflictes socials, la pau mundial i el destí de la humanitat. A través del seu caràcter, Quino va canalitzar una mirada lúcida i sovint irònica sobre les problemàtiques del seu temps —que, de fet, continuen sent plenament vigents.La síndrome de Mafalda es pot entendre com un conjunt d'actituds:Alta consciència social i crítica constant: les persones amb aquesta “síndrome” solen tenir una percepció aguda de les injustícies i contradiccions del món, sovint expressant indignació o frustració davant la passivitat general.

Sentiment d'impotència: aquesta consciència pot generar una sensació de desesperança, davant la idea que el món no canvia o canvia lentament. Rebuig de les normes establertes: igual que Mafalda rebutjava la sopa com a símbol d'imposició adulta, les persones amb aquest perfil poden qüestionar profundament l'ordre establert i rebutjar els convencionalismes socials.

Idealisme actiu o esgotat: algunes persones intenten transformar la seva preocupació en acció social o política, mentre que d’altres poden caure en una mena de paràlisi o cinisme, esgotades per la magnitud dels problemes globals.La síndrome de Mafalda no és quelcom dolent sempre. De fet, pot ser un indicador d’empatia, intel·ligència crítica i consciència ètica. El risc apareix quan aquesta visió del món porta a un malestar psicològic crònic, ansietat, o sensació de buidor per no veure resultats tangibles a curt termini.