La primavera de 2025 es pot qualificar de termomètricament normal a gairebé dos terços del territori, si bé al litoral i prelitoral ha estat càlida, amb anomalies màximes entorn de +1 °C. Sectors de Ponent, de la Catalunya Central i del Pirineu occidental també han tingut una primavera que es pot qualificar de càlida. Dues estacions de la xarxa de més de vint anys han tingut la primavera més càlida de la seva sèrie: Malgrat de Mar (Maresme) i Viladecans (Baix Llobregat), en aquesta última s’han igualat els rècords de 2020 i 2011. A Granollers (Vallès Oriental), amb setanta-cinc anys de dades, el valor de la temperatura mitjana primaveral d’enguany ha estat el 3r més alt. Anem a la precipitació. La primavera de 2025 ha estat una de les més plujoses del segle XXI a Catalunya, encara que amb diversos precedents semblants: 2020, 2018, 2013 o 2008. A nombroses estacions de la xarxa amb més de vint anys de dades, especialment de la meitat nord, ha estat o bé la 1a del rànquing (17 estacions) o la 2a (14 estacions).

A Caldes de Montbui (Vallès Oriental), sèrie amb setanta-sis anys de dades, ha estat la 3a primavera més plujosa registrada, darrere de 1969 i 1971, mentre que a Berga (Berguedà), ha estat la més plujosa des de 1971. El balanç estacional ha estat molt determinat per un mes de març extremament plujós, el març més plujós d'aquest segle al conjunt de Catalunya, que va superar lleugerament el 2011, i un dels més plujosos que s'han mesurat al país, comparable al de 1974. L’abril va ser sec al prelitoral i litoral, fins i tot molt sec a la Costa Brava i punts del litoral Central i Costa Daurada, però normal o plujós a la resta. La circulació zonal persistent i molt pertorbada, amb depressions marcadament atlàntiques, va ser la causant d’aquestes anomalies: les pertorbacions eren més efectives al terç nord i oest del territori, però arribaven molt desgastades al prelitoral i litoral. A l'Alt Empordà, els precedents d'un abril tan sec es remunten al 2006, 2001 o 1995. El maig va ser plujós, especialment al nord-est de Catalunya. Va resultar molt plujós a sectors del Vallès, sud de la Costa Brava i a punts de l’Alt Empordà. En canvi, a Ponent i a bona part del Pirineu el mes va ser sec i molt sec a punts de la Ribera d’Ebre. La circulació zonal persistent i molt pertorbada durant la primera meitat del mes, amb depressions que travessaven el país de sud-oest a nord-est i que es van activar en arribar al prelitoral, van ser les causants d’aquestes anomalies.