Els centres d'atenció primària (CAP) del sistema sanitari públic català disposaran després de l'estiu d'una eina facilitada pel Departament de Salut per calcular la seva petjada de carboni. Aquesta eina, adaptada als dispositius d'Atenció Primària de Catalunya per primera vegada en tot l'Estat, es basa en la calculadora SCOPE CO2, que fins ara s'utilitzava en hospitals i que ara s'ha adaptat específicament per als CAP. L'eina s'ha presentat a l'Hospital Universitari de Bellvitge, en el marc de la II Jornada Reptes mediambientals en els centres sanitaris, que ha reunit més de 150 professionals del sector.La calculadora SCOPE CO2 permet fer un diagnòstic precís de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) generades per l'activitat habitual dels CAP, així com identificar àmbits de millora i accions concretes per reduir-les. L'eina facilita l'entrada de dades sobre consums habituals (com energia, mobilitat o residus) mitjançant un formulari intuïtiu, i genera un informe amb la petjada de carboni anual i la seva evolució. Inclou indicadors per fer seguiment al llarg del temps i promou una cultura ambiental dins dels equips de gestió i manteniment.

La consellera de Salut, Olga Pané, ha subratllat la importància d'aquest tipus de jornades, destacant l'amenaça que representa el canvi climàtic, "la més important per a la salut d'acord amb l'OMS, i que juntament amb la contaminació ja comporten més mortalitat que el tabaquisme". Per tal de fer-hi front, el Departament ha fixat com una de les línies estratègiques principals l'agenda verda, "amb el gran repte de la reducció de les emissions de CO2 per part del sistema sanitari, amb l'objectiu d'assolir la plena descarbonització el 2050. A curt termini, a finals de 2025, l'objectiu és que tots els centres sanitaris mesurin les seves emissions". D'altres reptes relacionats que ha volgut destacar la consellera són les accions per reduir les emissions de les infraestructures existents, o els materials d'un sol ús, recordant que una sola intervenció quirúrgica genera de mitjana 14 quilos de productes no degradables.

Compromís per descarbonitzar el sistema sanitari abans del 2030
La jornada ha servit per fer balanç dels avenços en sostenibilitat ambiental i traçar línies d'actuació per als pròxims anys. En destaca l'objectiu de descarbonitzar completament el sistema abans del 2030, d'acord amb el Pla de Govern de la XV Legislatura i els compromisos europeus, que fixen la neutralitat climàtica el 2050. "És imprescindible que el sistema sanitari mesuri la seva petjada de carboni, fixi objectius concrets de reducció i mobilitzi els recursos suficients per fer efectiva la transformació ecològica", ha afirmat Martí Ballart, gerent d'Inversions i Patrimoni del Servei Català de la Salut. Cristina Capdevila, gerent de l'Hospital Universitari de Bellvitge i de l'Hospital de Viladecans, que ha donat la benvinguda a la jornada, ha aprofitat per situar la sostenibilitat ambiental com un component clau dels hospitals que aspirin a ser socialment responsables, i que orienta moltes actuacions impulsades en els darrers anys en tots dos centres. També ha destacat els canvis en positiu per a la mobilitat que comportarà el soterrament de la Gran Via, que trencarà la separació entre els hospitals de Bellvitge i Duran i Reynals.

Actualment, es calcula que el sector salut és responsable d'un 5% de les emissions de CO2 globals. Per això, en el marc de l'estratègia 2 del Pla de Salut 2021-2025, ja s'hi proposaven dos objectius per aconseguir un sistema de salut respectuós amb el medi ambient, que potencien la certificació mediambiental dels centres i que el 2024 s'han assolit en un 46,5% de centres certificats i un 33,5% de contractes amb clàusules mediambientals.

Així mateix, el mapa sanitari, del qual s'ha parlat en la jornada, també té definida una estratègia transversal en medi ambient i salut, que està treballant en aquests eixos:
-Sostenibilitat de les teràpies respiratòria i anestesiològica
-Sostenibilitat d'infraestructures i instal·lacions sanitàries
-Mobilitat sostenible als centres sanitaris
-Binomi Salut-Natura
-Economia circular i contractació pública verda i innovadora

Per això, el CatSalut ha impulsat des de fa anys actuacions com:

Criteris ambientals en la contractació pública, aplicats en les noves inversions des del 2010, amb edificis com l'Hospital de Mollet (2010), el nou Hospital de Viladecans (2017–2024), l'Hospital Joan XXIII de Tarragona (en curs des de 2020), i més de 100.000 m² d'edificis polivalents construïts entre 2020 i 2024. Eficiència energètica i energia renovable, amb actuacions com l'anell de districlima a l'Hospital Vall d'Hebron, una xarxa urbana que subministra fred i calor a partir d'energies renovables i fonts residuals, l'Hospital del Mar, el nou hospital d'atenció intermèdia de Mataró o l'eliminació del gas natural en la producció de calefacció a l'Hospital Germans Trias i Pujol. Rehabilitació energètica d'edificis existents mitjançant el Programa d'impuls a la rehabilitació d'edificis públics (PIREP), amb la renovació de 12 CAP i 2 hospitals (més de 55.000 m²), en execució d'obres i que permetran reduccions de més del 60% en el consum d'energia no renovable i en emissions de CO2. Noves iniciatives dins del Pla d'Estalvi i Eficiència Energètica als edificis i equipaments de la Generalitat de Catalunya (GENERCAT) 2023–2027, amb projectes disruptors i replicables com el del CAP Sant Fèlix, i la previsió d'aprofitar totes les cobertes d'edificis públics amb plaques fotovoltaiques a través de l'Energètica, l'empresa pública d'energia de la Generalitat de Catalunya o el pla d'instal·lació de fotovoltaica de l'Institut Català de la Salut (ICS). Foment de la mobilitat sostenible i la reducció de residus sanitaris, amb accions integrades en els circuits assistencials.

Amiant, bones pràctiques i governança verda

També s'han explicat els principals objectius del Pla Nacional per a l'erradicació de l'amiant, que tenen com a finalitat garantir una gestió adequada de l'amiant present als edificis públics abans del 2028, d'acord amb les recomanacions europees. En aquest sentit, des de la Generalitat s'està avançant en la concreció de l'inventari del conjunt d'edificis sanitaris per tal d'identificar i localitzar correctament la presència d'amiant. Un cop inventariat, es planifica la seva retirada en funció de les característiques de cada centre i les obres previstes, amb l'objectiu de garantir la continuïtat assistencial i optimitzar els recursos. Com a exemple d'aquesta estratègia planificada, durant la jornada s'ha presentat el projecte de retirada d'amiant a l'Hospital Universitari de Bellvitge.

La jornada ha posat en valor experiències d'èxit i bones pràctiques ja en marxa, com la producció d'oxigen in situ, la gestió intel·ligent dels consums o la rehabilitació energètica. I ha subratllat la necessitat d'integrar plenament l'agenda verda en la governança i l'estratègia del sistema de salut. Amb aquestes accions, el Departament de Salut reafirma el seu compromís per avançar cap a un sistema sanitari públic més sostenible, saludable i resilient, alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i les directives europees. L'horitzó és clar: aconseguir que el sistema sanitari català sigui neutre en carboni el 2030, garantint alhora la qualitat assistencial i la millora de la salut ambiental per a tota la ciutadania.