Les persones que viuen més de cent anys tenen nivells baixos de glucosa, creatinina i àcid úric en sang. Així ho afirma un estudi liderat per Josep Vidal, cap de l’Àrea de Recerca de l’ICS Catalunya Central – IDIAP Jordi Gol, i Manuel Moreno, investigador i doctorant de la mateixa àrea, així com del Grup de Recerca en Estadística, Econometria i Salut (GRECS) de la Universitat de Girona (UdG), que ha comparat biomarcadors en sang de persones longeves que superen els cent anys de vida amb d’altres que no arriben a aquesta edat. Tot i així, els autors del treball, publicat a la revista Biogerontology, observen que els biomarcadors sanguinis només expliquen una part del fenomen i que cal considerar-hi condicionants socials, a més dels biològics.
Els resultats mostren que determinats valors intermedis de ferritina i colesterol, així com nivells baixos de glucosa, creatinina i àcid úric, s’associen amb una major probabilitat de superar els cent anys. També destaquen el paper fonamental que té controlar bé els nivells de glucosa en sang, mesurada en dejú i a partir de l’hemoglobina glicada (HbA1c), com a indicador clau per a la supervivència en edats molt avançades.
Evidència del paper del context social
Tot i això, els investigadors subratllen que els factors biològics no són suficients per explicar la longevitat. L’estudi mostra que moltes persones centenàries provenien de contextos socioeconòmicament desfavorits: el 24 % dels centenaris analitzats estaven exempts de copagament sanitari –un indicador de pobresa–, en comparació amb només el 3,8 % dels no centenaris.
A més, una proporció important dels centenaris estudiats residia en zones urbanes amb alts nivells de desigualtat: gairebé un 30 % vivien en àrees amb índexs de Gini –que mesura la desigualtat en la distribució dels ingressos– elevats. Malgrat aquestes condicions adverses, aquestes persones van assolir una longevitat excepcional gràcies a factors com la resiliència biològica, l’entorn comunitari o un estil de vida saludable.
Durant la pandèmia de COVID-19, es va observar que les persones que van experimentar una millora en els seus biomarcadors van tenir més probabilitats de viure més temps, fet que reforça la hipòtesi d’una possible resiliència biològica i social. Aquest és el primer estudi que analitza la relació entre els canvis en els biomarcadors i la longevitat durant la pandèmia i que incorpora simultàniament dades a escala individual i contextual per controlar els possibles factors de confusió.
L’investigador de l’ICS Catalunya Central - IDIAPJGol i del GRECS (UdG), Manuel A Moreno, primer signant de l’estudi, destaca que “la longevitat no depèn només dels valors clínics, sinó també de l’entorn on vivim i com ens hi adaptem. Es tracta d’un procés multifactorial que combina biologia, comportament i condicions socials”.
