Comprar una cadira com qui compra un cafè per emportar. Reemplaçar el moble del rebedor només perquè ja no combina amb la catifa nova. El fast furniture irromp amb força al sector del disseny d’interiors, però el seu èxit té un preu: l’acumulació de residus i l’obsolescència programada del que, fins fa no tant, es considerava patrimoni domèstic. Aquest model aposta pel volum, la immediatesa i l’atractiu visual a baix cost. Són peces pensades per encaixar amb les últimes tendències, fàcils de transportar i de muntar, sovint venudes en plataformes digitals amb enviaments ràpids i preus molt competitius. Però darrere d’aquesta accessibilitat aparent, hi ha una realitat poc sostenible: la lleugeresa dels materials i la fragilitat de les estructures fan que molts d’aquests mobles no resisteixin gaire més enllà de l’ús ocasional. Es trenquen, es desmunten o senzillament perden la seva funcionalitat abans que el rebut de la compra s’hagi descolorit. Això alimenta un cicle de consum constant on reemplaçar surt més a compte que reparar, i on el disseny deixa de ser patrimoni per convertir-se en residu.

Mentrestant, el sector del mobiliari i la decoració continua creixent. La decoració s’ha convertit en una forma d’expressió personal, i molts inverteixen a millorar casa seva davant les dificultats d’accedir a un habitatge nou. Però també creix la consciència ecològica. Cada cop més consumidors es plantegen no només com és un moble, sinó d’on prové, quant durarà i quin rastre deixarà en el medi ambient. L’origen dels materials, les condicions laborals de producció, la possibilitat de reparació o reutilització i la petjada de carboni associada al transport són factors que guanyen pes en la decisió de compra. Segons dades recents, gairebé un 60% dels compradors ja té en compte criteris sostenibles a l’hora d’adquirir productes per a la llar. A més, el mobiliari de segona mà, que fa uns anys quedava relegat a mercats alternatius o de necessitat, ara viu una nova etapa: es normalitza, augmenta el valor i fins i tot es reivindica com una opció estèticament atractiva, econòmica i responsable.