Des de la CUP Artés, juntament amb l'Ateneu Popular la Falç, el 14 d’abril vàrem presentar diverses al·legacions a l’aprovació inicial d’aquesta ordenança, on alertàvem que el procés de redacció d’aquesta normativa havia estat absolutament opac. Malgrat que es tracta d’una normativa que afecta directament el veïnat, ni la ciutadania ni les entitats havien estat informades del procés i, molt menys, cridats a participar hi. El govern municipal, amb majoria absoluta, va rebutjar la nostra demanda de realitzar un procés de participació obert al conjunt de la ciutadania, entitats i col·lectius del municipi on debatre i decidir sobre la necessitat, o no, d’aquesta normativa i la definició del seu articulat. No només va rebutjar la participació ciutadana sinó que fins i tot va distribuir casa per casa tríptics informatius de l’ordenança, com si ja fos vigent, dies abans que s’aprovés de manera definitiva, en mostra de prepotència. O com a mínim, de deixadesa envers el dret a la informació i participació i la transparència. Malauradament, cap sorpresa.

Al llarg dels més de dos anys de mandat d’ERC en solitari s’ha donat l’esquena a la participació de forma preocupant. Abandó tant dels pressupostos participatius com de les audiències públiques i ni un procés participatiu obert. La mateixa dinàmica que vàrem veure al maig quan van aprovar un reglament d'ús dels horts municipals sense tenir en compte el veïnat, les entitats i ni tan sols els mateixos hortolans. Des de la CUP també vàrem presentar diverses al·legacions, on sol·licitem la retirada del reglament, i que s’obri un procés participatiu real per a l’elaboració col·lectiva d’una nova normativa d’Horts ecològics i comunitaris, que s’ajusti als valors de cohesió social, democràcia directa, agroecologia i sobirania alimentària. L’articulat final de l’ordenança de civisme Malgrat la negativa a la realització d’un procés participatiu, algunes de les nostres esmenes concretes a l’articulat, sí que varen ser parcialment acceptades. És el cas de: • Restriccions a l’ús de l’espai públic (article 14): La proposta inicial de regulació de l'ocupació de la via pública preveia restringir de manera excessiva l’exercici del dret a la lliure reunió i associació, atès que qualsevol activitat a l’espai públic requeria autorització municipal, dificultant l'ús lliure o col·lectiu dels espais comuns.

L’articulat finalment aprovat, tenint en compte la nostra al·legació, permet la realització d’activitats sense autorització municipal si no es genera un impacte negatiu en la mobilitat, el medi ambient, la convivència o la seguretat ciutadana, o bé generar un risc per a la vida o integritat física de les persones. • Restricció del consum d’alcohol a l’espai públic (article 14): L’ordenança inicial preveia la prohibició generalitzada del consum d’alcohol a la via pública. Una mesura que pot considerar-se discriminatòria, paternalista i fins i tot repressiva, assumint que la població no és capaç d’autoregular-se i de consumir alcohol sense generar problemes. L’articulat finalment aprovat, tenint en compte la nostra al·legació, prohibeix el consum de begudes alcohòliques a la via pública quan pertorbi greument la convivència ciutadana. Tanmateix, la resta d’al·legacions que vàrem presentar van ser totalment rebutjades. D’aquesta manera, a banda de la negativa a la participació ciutadana, la normativa encara prohibeix la col·locació de cartells, banderes i pancartes sense autorització municipal, un fet que pot vulnerar la llibertat d'expressió i el dret a protesta, així com pot dificultar la comunicació de moviments socials i veïnals.

Nosaltres considerem que l’autorització prèvia no ha de ser necessària en espais habilitats per l'Ajuntament i en altres elements de mobiliari urbà, sempre que no en dificultin la funcionalitat ni comprometin la seguretat dels vianants, no tinguin per objectiu beneficis econòmics privats o atemptin contra els drets humans i la dignitat de les persones. Així mateix, l’ordenança de civisme regula aspectes de la convivència ciutadana amb un enfocament que, en molts casos, reforça una visió punitiva i de control social per sobre de la promoció d’una autèntica convivència comunitària basada en la corresponsabilitat, la solidaritat i el suport mutu. En aquest sentit, ens preocupa el risc de criminalitzar la pobresa i l’exclusió social que es pot desprendre de l’article 22, on es fa referència a la sancionabilitat de "discussions i aldarulls a la via pública", concepte indeterminat que pot donar lloc a aplicacions subjectives que afectin especialment col·lectius vulnerables, com persones sense llar o joves que es reuneixen al carrer. A més, no aborda les causes estructurals de la pobresa i opta per una resposta punitiva. Nosaltres considerem que la resposta prioritària de l'Ajuntament ha de ser la d'establir mecanismes de mediació i diàleg, amb una adequada dotació de recursos, per resoldre situacions de conflicte a l'espai públic, prioritzant accions preventives i educatives en comptes de sancions punitives. Cal un enfocament basat en la mediació comunitària i en mecanismes més participatius i menys restrictius per garantir que l’espai públic sigui realment inclusiu.