El Govern de la Generalitat ha aprovat declarar el Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa com a nou museu secció del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC). D’acord amb la Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus, la declaració com a secció de museu nacional comporta els efectes següents: la coordinació expositiva, documental i difusora amb el museu nacional corresponent; l'ajut econòmic per a despeses de funcionament; l'assessorament tècnic i organitzatiu; el foment i el suport en l'activitat de restauració, i el suport per a la documentació i la difusió del patrimoni museístic.
Amb la declaració com a museu secció del MNACTEC, es reconeix la tasca del Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa com a museu de referència nacional en les temàtiques de la indústria tèxtil de la cinteria i del procés de l’aigua, així com a referent cultural i de gestió patrimonial en el seu territori. La declaració també posa de manifest el rol del Museu com a centre referencial i innovador en matèria de conservació, recerca, difusió i posada en valor del patrimoni moble científic i tècnic i el seu compromís social.
La declaració és també un reconeixement del treball del Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa dins de l’organització museística del Sistema Territorial del MNACTEC, una xarxa de 28 centres museístics i patrimonials que expliquen la industrialització a Catalunya. La sol·licitud de declaració com a museu secció enviada pel Patronat de la Fundació Aigües de Manresa - Junta de la Sèquia ha comptat amb l’aval de diferents institucions públiques i organismes de referència acadèmica i museològica.
Amb aquesta declaració, el MNACTEC compta ja amb 8 museus secció: el Museu Molí Paperer de Capellades, el Museu de la Pell d’Igualada, el Museu del Suro de Catalunya (Palafrugell), el Museu de les Mines de Cercs, l’Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries, el Museu del Ter (Manlleu), el Museu Hidroelèctric de Capdella i el Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa.
El Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa
Situat a la ciutat de Manresa i dins uns grans dipòsits d’aigua del segle XIX, el Museu de l’Aigua i el Tèxtil presenta dues de les col·leccions monogràfiques més importants del territori: la primera, relacionada amb el canal medieval de la Séquia de Manresa, i la segona, sobre l’evolució de la indústria cintaire, el teixit estret que va revolucionar l’economia de Manresa i la Catalunya Central en època de la industrialització.
Més enllà del Museu, el Centre de l’Aigua de Can Font, l’Infoséquia, la Casa de la Culla i el mateix canal de la Séquia són espais i equipaments culturals que permeten copsar la importància de l’aigua per al desenvolupament humà de les societats passades, presents i futures a través dels seus usos: el domèstic, l’industrial i el regadiu.
El MNACTEC
El MNACTEC és un dels tres museus nacionals reconeguts pel Parlament de Catalunya i té com a missió mostrar permanentment la implantació i l’evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, la seva aplicació industrial i, especialment, la seva implicació i incidència social. La seu del MNACTEC està situada a Terrassa, en un dels edificis fabrils més emblemàtics del Modernisme català: el Vapor Aymerich, Amat i Jover, antiga fàbrica tèxtil dissenyada per l'arquitecte Lluís Muncunill, construït entre 1907 i 1908 i declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el 2019.
