L'Associació Memòria i Història de Manresa publica el web Pilar Aymerich. La fotografia com a testimoni amb la voluntat de fer conèixer la gènesi d'una de les fotografies icòniques que il·lustren el patiment sofert pels deportats als camps de concentració nazis. L'autora de la fotografia és Pilar Aymerich i Puig (Barcelona, 1943) i els personatges fotografiats són Ferran Planes, Joan Pagès i Joaquim Amat-Piniella. Aquests dos darrers van sobreviure als quatre anys i mig d'internament en el camp de Mauthausen.
La fotografia, feta el novembre de 1972 a Barcelona, va il·lustrar el reportatge que la periodista i escriptora Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 1946-1991) va publicar a la revista setmanal "Triunfo" el 9 de desembre de 1972 titulat: "Españoles en los campos nazis. Una generación romántica". Des d'aleshores, aquesta imatge defineix visualment l'afirmació de Montserrat Roig que "la deportació dura tota la vida".
Entrevista a Pilar Aymerich
L'espina dorsal d'aquest treball és una entrevista a Pilar Aymerich a l'estudi que té a casa seva del carrer Gran de Gràcia de Barcelona el 9 de desembre de 2024. Casualment, aquesta entrevista es va fer cinquanta-dos anys després, dia per dia, de la publicació de la fotografia icònica a "Triunfo". L'entrevista, de 40 minuts de durada total, és presentada en tres parts.
En un primer vídeo, titulat: "Entrevista a Pilar Aymerich. Història d'una fotografia" s'explica les circumstàncies en què es va fer la sessió fotogràfica, la dificultat per trobar una posada en escena convincent que reflectís el dolor que aflorava quan els entrevistats explicaven les seves vivències als camps de concentració i de com Aymerich va experimentar la satisfacció de saber que havia aconseguit la fotografia cercada: ja la tinc!
El segon vídeo és titulat: "Desfent un malentès propagat arreu: no eren tres ex-deportats, eren dos" i serveix per aclarir un error que s'ha repetit en nombroses ocasions en el peu de foto que acompanya la fotografia de Planes, Pagès i Amat-Piniella. Es diu i s'escriu que tots tres van ser deportats a Mauthausen, i només ho van ser Joaquim Amat-Piniella i Joan Pagès.
I al tercer vídeo, que hem titulat: "Un paquetet gris que el tinc clavat a la memòria. Francesc Boix i les fotos salvades de Mauthausen", Pilar Aymerich explica com va ser que ella esdevingués peça clau en la divulgació de part dels negatius que el fotògraf Francesc Boix (Barcelona, 1920-París, 1951), deportat i sobrevivent de Mauthausen, havia pogut amagar dels nazis mentre estava al Servei d'identificació del camp. Aquestes fotografies van servir per incriminar alguns jerarques nazis en el procés de Nuremberg on Boix va declarar com a testimoni de l'acusació. Pilar Aymerich explica la impressió que li van causar les fotografies i com va experimentar un creixent estat d'angoixa a mesura que anava descobrint el seu contingut.
El web es completa amb un recull d'algunes fotografies salvades de Mauthausen que es conserven al Museu d'Història de Catalunya que n'ha autoritzat la reproducció, amb imatges de l'exposició "Montserrat Roig, 1977. Memòria i utopia", celebrada al Born (2017-2018) amb un gran protagonisme de les fotografies que Pilar Aymerich li havia fet al llarg dels anys i amb el making-of de l'entrevista.
