Es notava en l’ambient i en els jugadors que hi havia molt més que 3 punts pels dos equips que arribaven a la cita sense haver encara guanyat. Els primers 20 minuts van ser força equilibrats i tampoc amb excessives oportunitats on cap dels dos conjunts seria capaç d’estrenar al marcador, marxant així amb un inusual 0-0 descans

Jordi Sánchez seria l’encarregat d’encetar l’electrònic als 6′ de la represa en un xut creuat per la banda dreta. El Manresa va guanyar en confiança i va disposar d’uns grans minuts, assetjant als lleidatans i arribant a perdonar clarísimes ocasions de gol. Davant d’aquest panorama, el conjunt lleidatà va treure la carta del porter-jugador. El Lleida va començar a tenir la pilota i a inquietar poc a poc la porteria de Blasco començant a fer patir al Manresa, que veia com els visitants generaven ocasions clares de gol.

Mentre els manresans resistien, esperaven també sentenciar el partit a porteria buida, però els pals i el poc encert seguien deixant el partit molt obert. Tornaria a aparèixer Jordi Sanchez, des de camp propi, per introduïr al fons de la xarxa una pilota que tocaria al pal en primera instància però que aquest cop acabaria entrant. El Covisa podia haver tancat el partit però no ho va fer i els visitants, tot i les bones intervencions de Blasco, mereixien un gol que acabaria arribant a 2′ pel final.

Els fantasmes van tornar a sobrevolar al Pujolet en un final digne d’una pel·licula de terror. Els manresans es quedarien en inferioritat numèrica i els del Segre marcarien l’empat a 20 segons del final. Absolutament ningú però es podia imaginar que només 5 segons després, els visitants robarien una pilota, anotarien el 2-3 i encara sobre la botzina el definitiu 2-4 en un final que hores d’ara encara costa d’assimilar. La propera jornada els porta fins a Valencia on Dissabte visitaran la pista de la SD El Pilar