La tardor no és sinònim de grisor. Quan les fulles cauen i els dies s’escurcen, el jardí pot continuar ple de vida si triem les plantes adequades. Aquesta època és perfecta per preparar el terreny, podar i adobar, però també per plantar espècies que resisteixen el fred i mantenen el color quan la resta descansa.

Els pensaments són una aposta segura. Les seves flors, petites però plenes de matisos —del violeta al groc, passant pel blanc o el blau—, aguanten bé el fred i omplen de llum racons i testos. Si es retiren les flors marcides, continuen florint durant setmanes. També hi ha la violeta de perfum, una planta senzilla i aromàtica que es desenvolupa millor a l’ombra i en sòls humits. A més de resistent, aporta un toc romàntic al jardí quan la majoria d’espècies ja han perdut el seu encant.

Per acabar, el ciclamen és el gran protagonista dels mesos freds. Amb les seves flors invertides i colors intensos, és ideal per espais ombrívols i frescos. Si es rega amb moderació i s’evita el sol directe, pot florir tot l’hivern. Amb aquestes plantes, la tardor deixa de ser un final i es converteix en una nova oportunitat per donar vida al jardí. Cuidar aquestes plantes és una manera senzilla d’allargar l’esperit viu de l’estiu i fer que el jardí continuï explicant històries de color i fragància quan el paisatge sembla adormit. Perquè, fins i tot a la tardor, la natura troba la manera de florir.