La primera edició de la jornada Cognició i Salut, organitzada pel Servei de Neurologia de la Fundació Althaia, va reunir divendres un centenar de professionals de diferents especialitats interessats en comprendre millor la connexió entre el cervell, la ment i el cos. L’esdeveniment va tenir com a eix conductor la neurociència des d’una perspectiva global i interdisciplinària i va posar el focus en un tema emergent com és la relació entre la microbiota intestinal –microorganismes que viuen a l’intestí de forma habitual– i el cervell de les persones.
La jornada va constar de dues taules sobre neurociència, disciplina que estudia científicament el sistema nerviós que en els últims anys ha ampliat el seu abast per incloure diferents enfocaments. Així, si inicialment estava vinculada a la biologia i la neurologia, ara integra coneixements d’altres disciplines, com la psicologia, la psiquiatria, la física, l’educació i la filosofia.
La primera taula va comptar amb tres intervencions. Va obrir el bloc la conferència inaugural “Xarxes neuronals. Segregació i diàleg per recrear la realitat”, a càrrec de Javier Pagonabarraga Mora, neuròleg de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador de l’Institut de Recerca Sant Pau. Pagonabarraga va parlar sobre xarxes neuronals, és a dir, com grups de neurones connectades entre elles estableixen connexions en xarxa i com és aquesta comunicació.
A continuació, Javier Santos Vicente, cap clínic de Gastroenterologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i responsable del Grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron, va parlar d’un tema emergent com és l’eix intestí-cervell. En els darreres temps s’ha avançat en l’estudi de la comunicació bidireccional que hi ha entre la microbiota intestinal i el cervell de les persones. En la ponència es va posar èmfasi en com desequilibris d’aquest eix podrien explicar el desenvolupament de certes malalties neurològiques degeneratives i el seu paper en la salut mental.
La tercera intervenció del bloc, a càrrec de Ruth Carpio Garcia, psicòloga especialitzada en psicooncologia, mindfulness i compassió de l’Hospital Clínica de Barcelona, va abordar els beneficis de les intervencions basades en mindfulness com a eina per millorar la salut física i mental. El segon bloc va començar amb la intervenció virtual de Laurent Mottron, psiquiatre, investigador en neurociència cognitiva i professor de la Universitat de Mont-real, que va presentar una actualització dels nous models i conceptes sobre l’autisme.
La jornada va concloure amb la conferència de Javier Sánchez Cañizares, teòleg i físic, professor titular de la Universitat de Navarra i investigador principal a l’Institute for Culture and Society (ICS). En la seva intervenció va explorar com determinats conceptes de la física quàntica poden contribuir a una millor comprensió de l’entitat ment-cervell i dels processos cognitius.
Aquesta jornada, que va comptar amb la participació de professionals de diverses disciplines com neuròlegs, digestòlegs, psicòlegs i psiquiatres, és un exemple de com la ciència evoluciona cap a la interdisciplinarietat i com des d’Althaia estem compromesos a treballar segons les evidències científiques més recents.
