Una tempesta solar sol incloure tres elements principals: Erupcions solars: Són alliberaments sobtats d’energia en forma de radiació electromagnètica, especialment raigs X i ultraviolats. Poden alterar les comunicacions de ràdio i els sistemes de navegació per satèl·lit (GPS). Expulsions de massa coronal: Grans núvols de plasma i camps magnètics que el Sol projecta cap a l’espai. Quan impacten el camp magnètic terrestre, poden provocar aurores boreals i australs més intenses i, en casos extrems, interrupcions elèctriques.

Tempestes geomagnètiques: Es produeixen quan les partícules solars interactuen amb la magnetosfera terrestre. Aquestes tempestes poden causar variacions en el camp magnètic de la Terra, afectant sistemes elèctrics, satèl·lits i comunicacions.L’activitat solar segueix un cicle aproximat d'11 anys, conegut com a cicle solar. Durant el punt àlgid del cicle, anomenat màxim solar, el nombre de taques solars i la probabilitat d’erupcions i tempestes augmenten significativament. En canvi, durant el mínim solar, el Sol és més tranquil i hi ha menys probabilitat de fenòmens d’aquest tipus.Tot i això, no totes les tempestes solars tenen la mateixa intensitat. Les més potents són poc freqüents, però poden tenir un gran impacte. Per exemple, la tempesta de Carrington de 1859 va ser la més intensa registrada: va provocar aurores visibles fins als tròpics i va danyar xarxes telegràfiques arreu del món.Les tempestes solars poden provocar:Interferències en les comunicacions per ràdio i satèl·lit.

Alteracions en els sistemes GPS Danys en xarxes elèctriques si la tempesta és prou forta. Aurores boreals i australs espectaculars, visibles a latituds molt més baixes del normal. Tot i que la nostra tecnologia és vulnerable, les agències espacials com la NASA o l’ESA monitoren constantment l’activitat solar per poder preveure tempestes i minimitzar els seus efectes.