L’economia del Bages va consolidar l’any 2023 la recuperació iniciada després de la pandèmia, amb un creixement destacat de l’ocupació i de la riquesa generada per les empreses del territori respecte a l’any anterior. Tot i això, l’evolució a mitjà termini mostra que l’economia de la comarca encara no té el dinamisme previ a la crisi sanitària i perd pes dins del conjunt de Catalunya.

Aquestes són les principals conclusions de l’estudi anual d’indicadors econòmics elaborat per la Cambra de Comerç de Manresa, que situa el pes del sector empresarial bagenc en prop del 2% del total català en nombre d’empreses i ocupació, i en l’1,58% pel que fa al Valor Afegit Brut (VAB), és a dir, la riquesa que genera l’economia del territori.

Durant el 2023, el Bages va registrar un increment de l’ocupació del 9,9% respecte el 2022, gairebé el doble que el conjunt de Catalunya (+5,2%), i un creixement de la riquesa generada del 3,28%, també per sobre de la mitjana catalana. En canvi, el nombre d’empreses es va reduir un 1,46%, en un context en què a Catalunya augmentaven lleugerament.

Si es pren com a referència el període 2019-2023, la comarca presenta una evolució més moderada que la catalana. El nombre d’empreses disminueix en termes anuals acumulatius (-0,63%), la productivitat cau amb més intensitat que al conjunt del país i el VAB registra un lleuger retrocés (-0,73%), mentre que a Catalunya creix. Aquest comportament explica que el pes econòmic del Bages dins del sector privat català hagi passat de l’1,73% el 2019 a l’1,58% el 2023.

Empreses més grans, però menys productives

La millora del 2023 s’explica principalment per l’augment de la dimensió empresarial (+11,5%). En canvi, la productivitat es redueix un 6% i el nombre d’empreses també baixa, factors que condicionen el potencial de creixement futur. Per sectors, entre 2019 i 2023 s’observen retrocessos al primari, la indústria i la construcció, mentre que els serveis mostren un lleu avanç. En l’últim any analitzat, però, la indústria destaca amb un creixement superior al del mateix sector a Catalunya.

Ocupació a l’alça en un context de creixement demogràfic

El període 2019-2023 també està marcat per un augment de la població del 2,7%, lleugerament inferior al català, i per una reducció de l’atur del 7,4%, també més moderada que la del conjunt del país. Malgrat aquest escenari, l’ocupació és la variable que presenta un comportament més positiu, amb un creixement anual acumulatiu del 2,8%, superior al 2,44% català. De fet, és l’únic gran indicador que ja supera clarament els nivells previs a la pandèmia.

Una economia oberta a l’exterior

La internacionalització continua sent una de les fortaleses del teixit empresarial bagenc. El 12,3% de les empreses exporten i fan que per setè any consecutiu el percentatge d’empreses amb activitat internacional superi el 10% i estigui per sobre de la mitjana de Catalunya. En el cas concret de la indústria, gairebé tres de cada deu empreses venen a l’exterior. Entre els sectors més exportadors destaquen el material de transport, la indústria química, l’alimentària, el tèxtil i la metal·lúrgia, entre d’altres. Pel que fa a la situació financera de les empreses, es detecta una tendència a dependre menys de l’endeutament, amb un augment d’empreses amb estructures financeres més equilibrades.

Alta concentració en sectors clau

L’estudi també posa de manifest la forta concentració empresarial en diverses activitats, especialment industrials. En alguns sectors, com les indústries extractives no energètiques o el material de transport, les cinc principals empreses arriben a generar més del 90% del VAB sectorial. Aquesta concentració també es reflecteix en l’ocupació, amb pesos molt elevats de les principals companyies en bona part dels sectors industrials, fet que evidencia el paper tractor de les grans empreses en l’economia comarcal.

Sobre l’estudi

L’estudi d’indicadors econòmics del Bages analitza anualment l’evolució del teixit empresarial de la comarca a partir de dades tancades presentades per les empreses. Aquest informe ofereix una radiografia precisa de la realitat econòmica del territori i esdevé una eina clau per interpretar tendències i orientar la presa de decisions tant en l’àmbit públic com empresarial.