No es tracta només d’una afició o d’un joc de rol, sinó d’una vivència interna que forma part de la seva identitat personal. És important diferenciar-los del fandom Furry, que és principalment una afició artística i cultural centrada en animals antropomòrfics. Els therians, en canvi, parlen d’“identitat animal” com una experiència profunda i personal. El moviment va sorgir inicialment a internet durant la dècada dels anys 1990. Un dels primers espais de trobada va ser el grup de notícies alt.horror.werewolves, on persones que s’identificaven amb la figura de "l'home llop” van començar a compartir experiències.Amb el temps, el concepte es va ampliar més enllà del llop i va incloure altres animals. Les xarxes socials com TikTok, Tumblr i Reddit han contribuït recentment a fer més visible el fenomen, especialment entre adolescents, ja que aquest és un col·lectiu que es troba en una etapa de construcció d’identitat i alguns joves poden trobar en el concepte therian una manera simbòlica d’expressar sentiments de no encaixar, una forta connexió amb la natura o la necessitat d'explorar qui són fora de les etiquetes tradicionals.

En molts casos, formar part d’una comunitat online també ofereix sentiment de pertinença

Tot i que la majoria de les persones therians no representen cap perill ni per a elles mateixes ni per als altres, hi ha alguns riscos potencials associats sobretot al context social i psicològic:
1. Aïllament social

Si la identitat animal substitueix completament la interacció social habitual, pot generar dificultats d’integració o incomprensió per part de l’entorn.
2. Ciberassetjament

A causa del desconeixement, alguns adolescents poden patir burles o bullying, especialment a l’escola o a les xarxes.
3. Confusió identitària

En alguns casos, si hi ha malestar emocional profund, pot ser útil el suport d’un professional de la salut mental per explorar què hi ha darrere d’aquesta identificació.
4. Desinformació a internet

Les xarxes poden amplificar idees sense base científica, fet que pot generar expectatives irreals o reforçar creences sense contrast. Actualment, la identitat therian no està reconeguda com a diagnòstic clínic i molts professionals consideren que, mentre no hi hagi patiment significatiu ni deteriorament funcional, només es tracta d’una forma d’expressió identitària.