El desenvolupament de l’acte institucional del 8-M va ser un homenatge a tres dones vinculades a Súria que van viure la guerra civil i els primers anys de la postguerra, com a símbol de les dones que van lluitar per l’emancipació i la igualtat de drets. També es va remarcar la vigència d’aquests valors i la necessitat de defensar-los per a les futures generacions, davant les fortes pressions i les dificultats dels temps actuals.

Les tres dones homenatjades van ser les següents:

Nieves Barredo Salvador. Miliciana surienca que va lluitar en els fronts d’Aragó i de Madrid durant la guerra civil i va tenir una activa militància política. Teresa Sivila Rovira. Filla d’un dels vuit republicans de Súria i Valls de Torroella que van ser assassinats a Can Maçana al final de la guerra civil. Durant aquells mesos va escriure un dietari explicant la dura experiència viscuda com a familiar directa d’un represaliat desaparegut.

Carme Romeu Torres. Mestra, inspectora escolar i activista republicana. Tot i no haver nascut a Súria, hi va tenir relació durant la guerra civil, contribuint a les iniciatives de renovació pedagògica que s’hi van desenvolupar, tot i les grans dificultats del moment.

Les seves trajectòries van ser recordades en una taula rodona amb la surienca Magda Esquius i els bagencs Joaquim Aloy i Miguel Gómez, que han portat a terme importants treballs de recuperació i divulgació històrica sobre aquells anys difícils. L’acte va comptar amb l’actuació musical de la cantant Elena Ribera.

Prèviament es va fer la lectura del manifest del 8-M a càrrec de representants del Casal de la Dona. En el manifest d’enguany s’aposta per «la convicció i les polítiques feministes com a motor per continuar avançant en drets», enmig d’una ofensiva que «qüestiona els consensos bàsics en matèria d’igualtat» i amenaça els valors democràtics, banalitzant problemes com la violència masclista o les desigualtats estructurals de gènere.

Aquests també van ser els temes centrals dels parlaments institucionals. La consellera d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat va manifestar que l’acte de Súria ens recorda «d’on venim» i serveix per «refermar el nostre compromís» amb la igualtat i la democràcia a partir dels valors feministes, que «no són una lluita del passat».

En aquest sentit, Eva Menor va recordar que les dones encara no han assolit la igualtat en molts àmbits i que és necessari agafar aquest fil històric per tal de projectar-lo cap al futur, tot i les dificultats del moment actual. La consellera també va fer un reconeixement a les dones que van impulsar les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades a Barcelona fa cinquanta anys.

Per la seva banda, l’alcalde Albert Coberó va destacar la importància de la celebració a Súria d’aquest acte de recuperació històrica i reivindicació dels drets de les dones. Segons el batlle surienc, la igualtat «no és una ideologia», sinó un base essencial dels drets humans i de la democràcia. L’alcalde de Súria també va parlar sobre el paper dels ajuntaments com a institucions que han d’afrontar els problemes socials en primera instància, però que també poden desenvolupar polítiques transformadores que afavoreixen la igualtat i la cohesió.

La delegada del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, Elia Tortolero, va manifestar que el 8-M encara ha de servir per «reafirmar el compromís» amb la llibertat i la igualtat, ja que la defensa dels drets de les dones «forma part» dels valors democràtics per «una societat més justa, més inclusiva i més respectuosa amb la diversitat». L’acte també va comptar amb la presència de la regidora de Joventut, Medi Ambient i Igualtat, Montserrat Albacete, i altres membres de la Corporació Municipal.

Visita de la consellera d’Igualtat i Feminisme a la Casa de la Vila

Abans de la celebració de l’acte central del 8-M a Súria, la consellera d’Igualtat i Feminisme va visitar la Casa de la Vila, on va participar en una recepció institucional i una reunió de treball amb l’alcalde Albert Coberó i la delegada del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central. La consellera també va signar en el Llibre d’Honor de la vila.