Aquest és un resum elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) confirma que l’estació ha estat molt plujosa al conjunt del país i càlida pel que fa a la temperatura. La precipitació acumulada ha superat fins i tot la registrada durant el plujós hivern 2019-2020 i cal remuntar-se fins a l’hivern 1995-1996 per trobar-ne un de tan plujós a escala de Catalunya. El que caracteritza aquest hivern no és un únic episodi extrem, sinó la persistència de situacions favorables a la precipitació durant bona part de l’estació.

Pel que fa a la temperatura, l’hivern només es pot considerar normal a àrees del Pirineu, Prepirineu i zones elevades. A la resta ha estat càlid, com a resultat del balanç entre un desembre càlid, un gener amb valors pròxims a la normalitat i un febrer molt càlid. Aquest comportament tèrmic s’explica sobretot per les temperatures nocturnes elevades, que s’han situat per sobre de la mitjana durant gran part de l’estació, amb poques interrupcions puntuals a principi d’hivern i durant el període de Nadal. La ciutat de Lleida ha enregistrat el segon hivern més càlid en 87 anys o l’Observatori de l’Ebre, amb una sèrie de 120 anys, ha registrat el cinquè hivern més càlid de la seva història.

La precipitació acumulada entre desembre i febrer ha estat molt abundant arreu de Catalunya. El desembre va resultar extremament plujós al sud i al quadrant nord-est, mentre que el gener va ser molt plujós a gran part del territori i el febrer va mantenir precipitacions destacades sobretot a Ponent. Els registres històrics confirmen la magnitud de l’episodi. L’Observatori de l’Ebre ha viscut el tercer hivern més plujós dels seus 121 anys de dades, mentre que a l’Observatori Fabra l’hivern 2025-2026 se situa com el cinquè més plujós d’una sèrie de 113 anys.

La successió d’episodis de precipitació també ha generat un hivern molt nivós, especialment al Pirineu oriental. L’estació meteorològica de Núria (1.971 m, Ripollès) va assolir 144 cm de neu acumulada, un nou rècord dels seus 26 anys de dades, i que supera els 142 cm registrats el gener de 2006. L’hivern ha estat marcat per una activitat meteorològica continuada. El desembre va estar dominat per diverses gotes fredes que van deixar acumulacions superiors als 200 mm al quadrant nord-est i a l’extrem sud del país, especialment durant la Llevantada de Sant Esteve.

Durant el gener, el pas de fronts freds i pertorbacions va provocar episodis reiterats de pluja i neu. Entre el 16 i el 20 de gener una llevantada va deixar més de 200 mm de manera puntual a la Costa Brava i gruixos de neu superiors al mig metre a cotes altes del Pirineu. A finals de mes, una nova pertorbació va portar neu a cotes baixes, en alguns casos per sota dels 500 metres.

El febrer va destacar sobretot pels episodis de vent intens. Diverses ponentades i situacions de vent fort van provocar ratxes superiors als 100 km/h al litoral i prelitoral Central i als indrets habitualment més ventosos del país, amb valors que, en alguns sectors, no s’assolien des del gener de 2009, i amb cops que van superar puntualment els 150 km/h a zones elevades. A veure què ens porta la primavera...