Aquest dissabte, 28 de març, l'Ajuntament de Manresa procedirà a l'apagada de l'enllumenat ornamental de diversos edificis i monuments icònics de la ciutat, com ara la Basílica de la Seu, el Santuari de la Cova, el Pont Nou, el Pont Vell i la façana de la Casa Consistorial. Aquesta acció se suma, un cop més, a la iniciativa global promoguda pel World Wide Fund for Nature (WWF), coneguda com "L'Hora del Planeta". L'apagada es durà a terme de dos quarts de nou a dos quarts de deu del vespre.
La programació específica d'apagades i enceses és la següent:
- Casa Consistorial: L'enllumenat ornamental s'apagarà dissabte de 20.30 h a 21.30 h, es tornarà a encendre i s'apagarà definitivament a les 22.30 h, conforme a l'horari habitual.
- La Seu: L'enllumenat s'apagarà de 20.30 h a 21.30 h, i es tornarà a encendre fins a les 23.00 h, seguint l'horari de cap de setmana.
- La Cova: També s'apagarà de 20.30 h a 21.30 h, i es tornarà a encendre fins a les 23.00 h conforme al mateix horari de cap de setmana.
- Pont Vell i Pont Nou: Ambdós enllumenats s'apagaran a les 20.30 h i romandran apagats per la resta de la nit.
Aquest any, ‘L'Hora del Planeta’ commemora la seva 20a edició, involucrant més de 190 països en l'apagada de monuments distingits, edificis històrics, empreses i llars. En un clima d'incertesa global, la campanya ressalta el poder transformador de l'acció conjunta per instigar el canvi polític, econòmic i social necessari per protegir la natura.
Nascuda a Sydney com una campanya de conscienciació sobre el canvi climàtic, aquesta iniciativa ha esdevingut el moviment més gran a nivell mundial en defensa del clima i la natura. Amb esperit inspirador, aquesta edició revisa els 20 èxits més rellevants en la conservació del medi ambient i clima de les darreres dues dècades. Aquests èxits engloben acords internacionals com l'Acord de París, avenços en energies renovables, millores tecnològiques, reduccions d'emissions i impulsos a la biodiversitat.
Els esforços col·lectius han donat lloc a recuperacions significatives de la capa d'ozó i en la gestió sostenible de la pesca, així com a l'establiment de normatives que protegeixen els ecosistemes. Espècies amenaçades, com el linx ibèric, han experimentat increments poblacionals notables. Davant la crisi climàtica i la pèrdua de biodiversitat, l'acció col·lectiva basada en evidències científiques és una eina eficaç per revertir la degradació del medi ambient.
