En el cas del Pirineu, la majoria d'estacions estaven associades a centrals hidroelèctriques amb un pluviòmetre i un termòmetre de màxima i mínima. En alguns casos, la dedicació d'alguns dels treballadors era molt bona i afinada. En altres casos, ben justa. Des de 1990 i amb l'afegit de campanyes d'estudis com el LIFE Pyrenees4Clima el coneixement dels Pirineus, de l'Atlàntic al Mediterrani s'incrementa exponencialment. L'article es fa ressò directament de la nota de premsa de Metocat. Un estudi liderat precisament pel Servei Meteorològic de Catalunya en col·laboració amb diferents entitats, i vinculat al projecte LIFE Pyrenees4Clima, analitza els Pirineus amb una visió transfronterera i confirma que la temperatura de l'aire dels Pirineus continua augmentant a mesura que passen els anys. Concretament, la regió perd tres dies de glaçada per dècada (temperatura mínima sota 0 °C) i guanya 4,9 dies d’estiu per dècada (dies amb temperatura màxima superior als 25 °C). Això suposa que els Pirineus ara tenen 20 dies menys de glaçada que l'any 1959 i 32 dies més d'estiu en el mateix període. De la mateixa manera, augmenta la durada de les ràfegues càlides (dies consecutius amb una temperatura màxima extremament elevada) i disminueix la durada de les ratxes fredes (dies consecutius amb una temperatura mínima extremament baixa). De mitjana, la temperatura augmenta de 1,9 °C des del 1959 i fins a 2,7 °C a l'estiu, amb un increment constant de les nits tropicals.

D'altra banda, aquest augment de la temperatura de l'aire també ha implicat un augment de la temperatura de l'aigua dels llacs del Pirineu. Per exemple, a l'Ibó de Marboré (Pirineu aragonès), la temperatura de l'aigua superficial (fins als 5 m de profunditat) ha augmentat gairebé mig grau durant els darrers 10 anys. Estem davant d'un augment de les onades de calor lacustres i una reducció del període durant el qual els llacs estan coberts de gel, amb canvis a la columna d'aigua que poden provocar episodis d'anòxia, com ja va passar a Marboré l'hivern del 2023-2024; una situació que altera greument els ecosistemes. Específicament, aquest estudi que té format de Butlletí i consisteix en una anàlisi dels principals indicadors climàtics dels Pirineus per avaluar-ne l'evolució. Els resultats es publiquen anualment al Butlletí d'Indicadors de Canvi Climàtic dels Pirineus (BICCPIR). Aquesta compilació i anàlisi forma part de la informació clau de suport a l'adaptació a fer als Pirineus, que inclou també experiències al Pirineu català en el marc del projecte LIFE Pyrenees4Clima. Aquest projecte està coordinat per l'Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic (OPCC), iniciativa transfronterera de la CTP. Pel que fa a les dades, es basen en 12 sèries de temperatura i 26 sèries de precipitació, distribuïdes pels Pirineus i que representen el clima de tot el massís. Totes les sèries cobreixen el període 1959-2024 i el període referència per al càlcul de les anomalies és 1961-1990, excepte en el cas dels estudis referents a la neu, que són sèries més recents. Participen en el projecte el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), MéteoFrance, Servei Meteorològic d'Andorra, AEMET, IPE-CSIC i l'Agència Basca de Meteorologia (Euskalmet).