Defensada a UManresa el 8 de maig, la tesi tenia com a finalitat ampliar el marc de recomanacions d’exercici terapèutic per a persones que conviuen amb cefalees primàries i explorar el rol del fisioterapeuta i la seva implementació dins dels equips multidisciplinaris de les unitats de cefalea. El treball de Jordi Padrós conclou que l’exercici és una part fonamental del tractament de les cefalees. Els estudis realitzats en el marc de la tesi identifiquen variables de funció muscular vinculades a l’efecte de l’exercici sobre la disminució dels dies de cefalea al mes. Tanmateix, estableix un marc conceptual per a la incorporació dels fisioterapeutes a les unitats de cefalea.

La tesi s’ha dut a terme a partir de dos estudis. D’una banda, un assaig clínic pilot que inclou exercicis de força cervical, d’espatlla i correccions posturals amb població amb cefalea crònica refractària, que es va dur a terme al Centre de Cefalees de Dinamarca (Dansk Hovedpinecenter) durant una estada internacional de Jordi Padrós. D’altra banda, un estudi basat en entrevistes als professionals de les unitats de cefalea, que han aportat la seva visió del paper de l’exercici i de l’encaix de la fisioteràpia en aquestes unitats. La tesi partia de la hipòtesi d’ampliar el marc de les recomanacions, que actualment continuen essent molt vagues.

L’estudi identifica tant modalitats terapèutiques com criteris per adequar aquestes modalitats, entre els quals s’ha identificat que els dies i la severitat de la cefalea, el fenotip de cefalea, l’experiència prèvia amb l’exercici, les creences envers l’exercici, els recursos disponibles i l’oferta adaptada són factors clau. La tesi de Jordi Padrós ha estat dirigida pels doctors Rafel Donat Roca i Gemma Victòria Espí López, en el marc del programa de doctorat de Cures Integrals i Serveis de Salut de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).